Gabi

Nom real: Gabriel Arnao Crespo

Pseudònims: Arnao,

Naixement: Madrid (Espanya) 23/11/1922.

Defunció: Madrid (Espanya) 02/04/1985.

País: Espanya

Enllaços: Bedetheque, Lambiek – Comiclopedia, Tebeosfera, Wikipedia,

Articles:

Entrevista con Consuelo Gil (Chicos) y Ardel (Leyendas). J.M. Moritz. Sunday Comics. 1978

Bibliografia:

Guiral, Antoni. Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986). Magnum ; 7. Ediciones El Jueves. Barcelona. 2007

VV.AA.. Plus de 500 dessinateurs de Presse & 600 supports en France de Daumier à l’an 2000. . Aedis. Vichy, Francia. 2004

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Tubau, Iván. De Tono a Perich. . Publicaciones de la Fundación Juan March/Guadarrama. Madrid. 1973

Martín, Antonio. Gabi, un autor emigrado. Bang!. nº 9. Barcelona. 1973

Gabi

Dibuixant vocacional, es va iniciar professionalment el 1943 a la revista Flechas y Pelayos. El 1949, a causa que el seu estil no era gaire apreciat pels editors i buscant una millor remuneració econòmica, va emigrar a França, on es va caracteritzar per la conscienciació autoral i la lluita per defensar els drets de la seva professió. Va començar exercint de rotulista, però finalment va adquirir prestigi com a humorista gràfic, il·lustrador i historietista a editorials com Sagédition i sobretot a SFPI. El 1971 va tornar a treballar pel mercat espanyol de la mà de la revista Trinca i en algunes revistes de l’Editorial Bruguera.

La seva sèrie més identificativa va ser Sherlock López y Watso de Leche, una parodia del popular investigador Sherlock Holmes, que en un inici havia creat per Flechas y Pelayos el 1943, però que va anar revisant, ja fos a França com molts anys després durant el seu retorn al mercat nacional. En els seus inicis el seu dibuix era marcadament esquemàtic i geomètric, inspirat en els grans Tono i Mihura, tot i que amb el pas del temps va anar suavitzant aquesta característica. Per la seva temàtica, els seus treballs són sovint marcadament experimentals i, tot i tenir una estructura simple, de vegades la seva lectura resulta complexa. Gabi va defensar sempre la seva particular mirada cap al grafisme i la narració de la historieta, entre poètica i surrealista.

Publicacions: 3 amigos, Balalín, Chicos, Clarín, Comix Internacional+Ilustración, Cucú, Dígame, Espolique, Flechas y Pelayos, El Gran Chicos, Leyendas Infantiles, Madrid, Maravillas, Mis Chicas, Mortadelo Especial, Pionerín, Pulgarcito, Sacarino, Sunday, Súper Sacarino, Súper Mortadelo, Súper Zipi y Zape, Trampolín, Trinca, Xanadú, Zas!

Almanach Vermot, Almanach du Cheminot, Amis-Coop, Aventures, Boléro, Bugs Buny Geant, Dennis la Malice, Festival Tartine, Fillette, Fou-Rire, France Dimanche, Franc Jeux, Le Hérisson, Heroïc, Humour Magazine, Ici Paris, Jean-Pierre, Le Journal des Pieds Nickelés, Marius, Nord-Matin, Paris Humour, Paris Variétés, Picsou Magazine, La Presse, La Vie du Rail, Les Veillées des Chaumières, La Voix des Metaux, Tartine, Tartinette.

Sèries: Archibaldo (Balalín, 1958), Bloupy (Amis-Coop, 1983), Cleopatro Pa (Chicos, 1949), Don Ataúlfo Clorato y su sobrino Renato (Trampolín, 1949), Don Galopo y Vendaval (Súper Zipi y Zape, 1983), El mago Parapapato y su sobrino Pato (Pulgarcito, 2ª época, 1949), El Pequeño profesor Pin y su ayudante Freddy (Zas!, 1944), El Señor Conejo (Maravillas, 1944), Emeterio Renacuajo y su pingüino Espantajo (Pulgarcito, 2ª época, 1948), Jim Erizo y su papá (Chicos, 1947), Jules Poidur (Jean-Pierre, 1954), Las extrañas aventuras de Sherlock López y Watso de Leche (Flechas y Pelayos, 1943; Trinca, 1973 y Sacarino, 1975), Mateo Pí (Trampolín, 1950), Mol et Dendur (Tartine, 1959), Ojo de Castor, el pequeño piel roja (Trampolín, 1953), Pedrín y Linda (Trampolín, 1950), Pototo y Boliche (Chicos, 1948), Puck, el gnomo (Mis Chicas, 1949), Teobaldo Teodolito (Pulgarcito, 2ª época, 1948), Tigre Brown (Flechas y Pelayos, 1943).

Compartir