Arnalot

Arnalot va ser un dibuixant autodidacte que es va iniciar l'any 1941 a la productora de dibuixos animats Chamartín. L’any 1950 va fer d'intercalador per al film d'animació de Josep Escobar Érase una vez. L'any següent va publicar el seu primer dibuix humorístic a la revista Atalaya, que dirigia Joaquim Muntañola. També va participar en la confecció del primer llargmetratge d’animació en color, fet a Barcelona, que es va produir a Europa, en plena Segona Guerra Mundial. La pel·licula es deia Garbancito de la Mancha i va estar dirigida per Artur Moreno. El llargmetratge es va estrenar l’any 1945 al cinema Femina de Barcelona, amb gran èxit.

Durant aquells anys va col·laborar a Leyendas Infantiles (on, per primera vegada després de la Guerra, apareixien aventures d’herois de còmic americans com Flash Gordon, Tarzan, La Guardia Móvil o l'Inspector Wade). També va dibuixar per a la revista per a joves Mis Chicas i va aconseguir ser el caricaturista oficial del diari Hoja del Lunes (1944), aleshores molt prestigiós. L'any següent va començar a dibuixar a TBO, publicació de la qual va ser assidu durant molts anys i va col·laborar a Lecturas. Durant els anys 50 va viatjar a París, va fer cartells, va il·lustrar llibres i va dibuixar portades per a l'Editorial Molino i per a l'Editorial Juventut.

A principis dels anys 60 va fer postals de Nadal i es va dedicar, cada vegada amb més èxit, al dibuix de nines retallables o encunyades amb els seus vestits corresponents, especialitat en la què es va revelar com a un autèntic mestre i en la qual ha deixat una gran empremta. Durant la seva trajectòria va dibuixar 8 sèries de diferents estils segons les modes del moment (Mini Moda, Gran Moda, Super Moda, Modelo, Tijeritas, Muñequitas, Stock i Chips).

Arnalot es va dedicar intensament al món de la il·lustració i del cartellisme. Va participar en diversos concursos i els seus cartells van ser escollits per a les Festes de la Mercè de Barcelona dels anys 1958, 1959 i 1960, per anunciar el Zoo de Barcelona (1961) o el Vermouth Cinzano (París, 1961). L’any 1960 va obtenir el Premi Lazarillo, el premi més antic de “ilustración para el libro infantil y juvenil”, amb un conte titulat Yo soy el gato. En aquest aspecte cal remarcar la sèrie de diversos llibres que va fer per a la col·lecció Parvulín de l'Editorial Bruguera, amb títols com La colegiala, Luzbelín, El cosmonauta o El muñeco de nieve, entre d’altres. Alguns d’ells van ser traduïts al català per Ramon Folch i Camarasa en una època poc propícia per a aquest idioma. La col·lecció es va dir Vailets i els títols van ser La cuinereta, La infermera, En Joan Bomber, Nati, la ciclista, El ninot de neu, La pentinadora, El petit indi, La taqui-meca, L'urbà xiulet i En Xim-Xim.

El 1973 va prendre la determinació de deixar el món editorial i de dedicar-se només a la pintura, la poesia i l'escultura. Els seus quadres d’estil abstracte li van fer mereixedor l’any 1991 de la nominació com a Membre d'Honor del Museo de Arte Hispànico de San Francisco. Va morir el 1993 i l'Ajuntament de Barcelona, en un acte de reconeixement, va batejar amb el seu nom uns jardins públics del districte d'Horta-Guinardó.

Publicacions: Asta, Atalaya, Cholito, El Coyote, Hoja del Lunes, Garabatos, Leyendas Infantiles, Mis Chicas, Nicolás, Páginas Vividas, Paseo Infantil, Pulgarcito (1946-1981), Súper Pulgarcito (1º época), DDT, TBO (1941-1952), Tele Color, Tío Vivo 1a época, Tío Vivo 2º época.

Principals sèries: Cleopatro Martínez (Pulgarcito, 1949), Doña Manolita (Tio Vivo, 1958), Felonio Bolaza y el Dr.Petiot (Nicolás, 1949), Gordinflona (DDT, 1959), La venganza de Zumbín (Mis Chicas, 1943), Metro Medio, director en jefe (DDT, 1959), Noticiario Bufa (Nicolás, 1948), Paquito Brocha (Nicolás, 1948 y El Coyote, 1953), Rosquilla Ladrón (Pulgarcito, 1949), Sóminas (Garabatos, 1950).