Ven y Ven / Suplemento de Historietas de El DDT
Com a resposta a l’aparició de la revista Tío Vivo (1957), promoguda per Cifré, Conti, Escobar, Giner i Peñarroya, l’Editorial Bruguera va llançar Can Can (1958), El Campeón. La revista del optimismo (1960) i Ven i Ven (1959). Aquesta darrera, malgrat tenir continguts molt similars als d’altres publicacions de la casa, com DDT o Pulgarcito, no va arribar a l’èxit d’aquestes: la seva trajectòria editorial va ser breu i durant aquesta es va produir un canvi de denominació i numeració estrany i inexplicat.
El primer número de Ven y ven està datat el 2 de març de 1959 i la seva portada està ocupada per un acudit il·lustrat de Vázquez. A les pàgines interiors hi trobem historietes de Zipi y Zape (Escobar), Don Berrinche (Peñarroya), La familia Gambérrez (Vázquez), Don Pánfilo Tontáinez (Jorge), El Jabato (Víctor Mora y Francisco Darnís), Don Pelmazo (Raf), Los señores de Alcorcón y el holgazán de Pepón (Segura), La familia Trapisonda (F. Ibáñez), Sansón García Boniato, tiene cuerda para rato (Blas Sanchis), Aquí tienen a Marcelo, con su hermanito gemelo (Conti) i El profesor Tragacanto y su clase que es de espanto (Martz Schmidt). Més endavant s’hi afegirien Casildo Calasparra (Nadal), Doña Tula, suegra (Escobar), Don Furcio Buscabollos (Cifré) i Mi tío Magdaleno (Conti).
Sorprenentment, després de l’aparició del número 10, Ven y ven va canviar la seva capçalera per Suplemento de historietas de El DDT. Tot i que va mantenir la seva numeració durant les primeres quatre setmanes, el que havia de ser el número 15 va passar a ser el 5, donant a entendre que amb el canvi de capçalera també s’havia iniciat una nova numeració, que es va mantenir fins al final. Per la resta, els continguts de Suplemento de historietas de El DDT eren idèntics als de Ven y ven, fins al punt que l’aventura d’El Jabato que es publicava per capítols a les pàgines centrals va passar d’una capçalera a l’altra sense cap mena d’interrupció.
Per aquest motiu se sol considerar que Ven y ven i Suplemento de historietas de El DDT són, en realitat, la mateixa revista, tot i que mai s’han esclarit els motius pel canvi de nom i de numeració. S’ha dit que potser es volien evitar associacions amb l’espectacle teatral Ven y ven… al Eslava, que es representava a Madrid en aquella època. També és possible que el canvi fos degut a un intent de fer remuntar les minses vendes en associar la publicació a El DDT, una de les capçaleres de Bruguera de més èxit. Però mai s’ha trobat cap dada que permeti corroborar cap d’aquestes hipòtesis. Amb la denominació Suplemento de historietas de El DDT van aparèixer trenta números més on, a més de las sèries ja esmentades, s’hi van publicar Metro Medio, director en jefe i Gordinflona (ambdues d’Arnalot) i set episodis d’El Doctor Niebla de Francisco Hidalgo.
Principals col·laboradores: Arnalot, Cifré, Conti, Francisco Darnís, Escobar, Francisco Hidalgo, F. Ibáñez, Jorge, Víctor Mora, Nadal, Peñarroya, Raf, Blas Sanchís, Martz Schmidt
Segura, Vázquez.
Principals sèries: Aquí tienen a Marcelo, con su hermanito gemelo (Conti), Casildo Calasparra (Nadal), El Doctor Niebla (Francisco Hidalgo), Don Berrinche (Peñarroya), Don Furcio Buscabollos (Cifré), Don Pánfilo Tontáinez (Jorge), Don Pelmazo (Raf), Doña Tula, suegra (Escobar), La familia Gambérrez (Vázquez), La familia Trapisonda (F. Ibáñez), Gordinflona (Arnalot), El Jabato (Víctor Mora y Francisco Darnís), Metro Medio, director en jefe (Arnalot), Mi tío Magdaleno (Conti), El profesor Tragacanto y su clase que es de espanto (Martz Schmidt), Sansón García Boniato, tiene cuerda para rato (Blas Sanchis), Los señores de Alcorcón y el holgazán de Pepón (Segura), Zipi y Zape (Escobar).
