Jordi Bayona

Mecànic de motos durant la seva joventut, als anys seixanta es va allistar com a membre actiu del grup teatral La Pipironda, que més endavant es va convertir en El Camaleó. En aquesta companyia teatral va conèixer a Víctor Mora i a Armonía Rodríguez, just en el moment en què tots dos havien deixat de treballar per a Bruguera. Mora, que ja coneixia les seves habilitats com a dramaturg, va pensar en ell perquè fos el seu substitut a Bruguera. Bayona, després d’una entrevista amb Francisco Bruguera, va començar a treballar a l’editorial com a adjunt de Rafael González, director editorial de revistes, i d’aquesta manera va iniciar un llarg període de vint anys (1963-1983). En aquestes dues dècades es va dedicar a supervisar guions de temàtica “realista” i a exercir de redactor de revistes (Ven y Ven, Suplemento de Historietas de El DDT, El Campeón de las Historietas, Bravo, Gran Pulgarcito i Mortadelo), de traductor (Aquiles Talón i Blueberry) i de redactor en cap. Gràcies al consell de Víctor Mora i amb l’ajuda de Perich i Montse Bruguera, va aconseguir vèncer l’ancestral resistència de la direcció de l’empresa al material forani i es va començar a importar massivament material d’historietes franco-belgues. L’excel·lent nivell de les sèries de la revista francesa Pilote (Asterix, Blueberry, Michel Tanguy, Aquiles Talon o Iznogoud) aviat va començar fer-se un lloc a les publicacions juvenils de Bruguera.

Gran Pulgarcito va ser una nova revista impulsada per Bayona l’any 1969, que va funcionar molt bé fins que des de la direcció es van imposar els relats de Félix Rodríguez de la Fuente (llavors molt de moda pels seus programes de televisió). Tot seguit es va fer càrrec del llançament del setmanari Mortadelo, amb les portades més creatives i modernes publicades a Bruguera. Mortadelo va aconseguir ràpidament molt bona acollida per part del públic i va ser la capçalera més popular dels anys setanta. El 1978 va marxar a Mèxic per a ocupar-se de l’edició de diversos tebeos de Bruguera.

Quan va retornar a Barcelona es va centrar en noves línies editorials. Va editar La historia vista por detrás, col·lecció de 50 fascicles on intervenien, entre d’altres, Perich, Vázquez Montalbán, Ventura y Nieto o Tom. També va publicar en català i castellà una edició, en fascicles primer i en format llibre després, de Tirant lo Blanc, el gran clàssic de la literatura medieval catalano-valenciana, amb dibuixos de Jaume Marzal, adaptació de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany i guió d’Andreu Martín. Tirant lo Blanc va ser un intent d’ampliar el mercat amb un producte que podia suscitar l’interès d’escoles i biblioteques. També va impulsar la col·lecció Firmado por…, que va incloure tres títols inspirats en novel·les: dos d’Isaac Asimov (la versió de Jo Robot a càrrec de JuanJo Sarto i Luis Bermejo, i una sel·lecció de contes amb dibuixos de Fernando Fernández), i el tercer volum dedicat a Chester Himes i a la seva novel·la Corre, Home, adaptada per Florenci Clavé.

Home de talent multidisciplinari, als anys setanta i vuitanta es va relacionar amb el cinema, escrivint guions i dirigint diverses pel·lícules, com per exemple Cascar el huevo (1975), Puta pela (1981) o Material urbano (1987). Ja als noranta va començar la seva carrera literària. Va ser finalista del Premi Ramon Llull de narrativa catalana i va publicar el llibre La noia de la tricolor el 2003. El 2011 va veure la llum la que seria la seva darrera creació literària: la novel·la Persistència del mal.

Publicacions: Bravo, DDT, El Campeón de las Historietas, El Capitán Trueno Extra, Gran Pulgarcito, La historia vista por detrás, Mortadelo, Suplemento de Historietas de El DDT, Ven y Ven.

Sèries: El Capitán Trueno (El Capitán Trueno Extra, 1960), Jimmy Bananas (con Vicente Torregrosa, DDT, 1967), Mike Palmer, detective privado (con Perich y Julio Vivas, Bravo, 1968).