Nom real: Jordi Duró i Trouillet
Naixement: Barcelona (Espanya) 06/07/1971.
País: Espanya
Enllaços: Andorra, Ara, Duró, Eina, Graffica, Madame,
Soler, Toni. Història de Catalunya (modèstia a part), il·lustracions de Jordi Duró. . Columna. Barcelona. 2014
Vila i Rufas, Francesc; Duró, Jordi (disseny). Cesc (Sin palabras). . Astiberri. Bilbao. 2013
Gisbert, Francesc. El Llibre de les històries estranyes, il·lustrat per Jordi Duró. . Andbanc. Andorra. 2005
Jordi Duró va néixer, de casualitat, a Barcelona el 1971. De família andorrana, es va traslladar a viure a la capital catalana quan el seu pare hi va trobar una feina, i va ser allà on va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Disseny Gràfic a l'Escola Eina.
Va obtenir una beca per anar a estudiar a la famosa Parsons School of Design de Nova York, una de les més prestigioses del món, des de la qual va entrar a l'estudi Pentagram com a part de l'equip de Paula Scher i Louise Fili. El 1995 va tornar a Barcelona i va treballar amb el conegut dissenyador Enric Satué fins a l'any 2000. L'any següent es va independitzar, es va especialitzar en disseny de marques i va ser un dels fundadors de la revista d'estudi d'imatges Scope.
És professor de la Universitat Pompeu Fabra i també ensenya art a l'Escola Eina. Des del 2009 col·labora assíduament en el diari digital de Madrid Público (Publico.es), que va aparèixer el 2007 i que fins al 2012 va tenir edició en paper. Des de la fundació del diari en català Ara (2010) el seu director, Carles Capdevila, li va oferir fer una participació diària que encara continua. Igualment escriu a la revista digital O.
Duró va il·lustrar el llibre de Toni Soler Història de Catalunya i el 2013 en va publicar un sobre el dibuixant Francesc Vila Rufas que es titulà Cesc sin palabras. Duró també ha dissenyat caràtules de vinils i molts cartells publicitaris tant de cinema com de música, a la què és un gran aficionat. De fet, és un notable disc jockey en les seves hores de lleure. També és expert i col·leccionista d'objectes d'Art Decó, pel qual sent una certa fascinació.
Actualment enfoca la crítica a partir de tècniques de disseny més que de dibuix en si, i empra freqüentment la fotografia i el collage, la qual cosa l'ha fet mereixedor de diversos premis com el Ciutat de Barcelona dels anys 2011, 2012 i 2013, el Premi Laus de disseny de 2008, 2009 i 2011 i el Conca de la Generalitat de l'any 2009.
Publicacions: Ara, O (revista digital), Público, Scope
