El profesor Tragacanto y su clase, que es de espanto

Autors: Martz Schmidt.

País: Espanya

Origen: Ven y Ven, nº 1 , 1959

Enllaços: 13, rúe Bruguera, Diario Siglo XXI, Lady Filstrup, Tebeosfera, Wikipedia,

Entrevistes:

Entrevista con un genio del humor: Martz Schmidt. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1984

Bibliografia:

Guiral, Antoni. 100 años de Pulgarcito. . Bruguera Clásica. Barcelona. 2021

El profesor Tragacanto y su clase, que es de espanto

L'escenari de la sèrie és una petita escola privada. Els mecanismes de l'humor sorgeixen, per una banda, al voltant de les contradiccions del voler i no poder del profesor Tragacanto (la seva precarietat econòmica i professional, la seva por a l'inspector d'educació o la seva adulació a doña Dineritis) i, per una altra, als seus intents per imposar la seva autoritat tant sobre el conserge Petronio, el seu únic subordinat, com sobre els seus alumnes.

La sèrie va tenir una primera època, de 1959 a 1965, quan el seu creador, Matz Schmidt, va abandonar temporalment Bruguera, i una segona etapa a partir del 1971 amb el seu retorn a l'editorial, que va durar fins a principis dels vuitanta, quan la sèrie va desaparèixer definitivament. En aquesta segona etapa les historietes les realitzava un equip dirigit per Schmidt, que donava més importància als gags de les malifetes dels estudiants i als enfrontaments entre el set-ciències Vicente i l'entremaliat Jaimito. El grup format pels alumnes també va aparèixer en una altra història del mateix dibuixant, Doña Urraca en el castillo de Nosferatu (1972).

Personatges

Doña Petronila
Una mestra d'una escola privada femenina.

Petronio
El conserge. Obès, solter, no gaire espavilat i sense massa entusiasme per la seva feina.

Profesor Tragacanto
El protagonista principal, un home calb, baixet i de llarga barba blanca, sempre amb vestit negre i amb el clàssic birret de catedràtic. La seva vestimenta i la barba el delaten, per una banda, com a anacronisme i, per l'altra, destaquen la seva necessitat de fer valer la seva posició, és a dir, la seva titulació com a signe d'autoritat a l'hora d'exercir la seva feina de mestre.

Compartir