El profesor Cojonciano

Autors: Óscar.

País: Espanya

Origen: El Jueves, nº 27 , 25/11/1977

Desaparició: El Jueves, nº 1.753 , 2010

Enllaços: Clandestino de actores, El Jueves, Wikipedia,

Entrevistes:

Óscar. Habla el Premio Diario de Avisos al Mejor Guión de Historieta de Humor. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1986

Articles:

Òscar & Ivà. L’humor més lliure, la gràcia més corrosiva. Jordi Soler. Presència. 1989

Bibliografia:

Riera Pujal, Jordi. El Jueves. 40 años. . RBA libros. Barcelona. 2017

Sánchez, Ángel. Óscar, el humor de la calle. . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2008

Nebreda Abadía, Óscar. El profesor Cojonciano. 24 tomos. Ediciones El Jueves. Barcelona. 1983-2010

El profesor Cojonciano

El profesor Cojonciano va aparèixer per primera vegada a El Jueves sis mesos més tard de la publicació del primer número de la revista. L'Óscar acabava d'incorporar-se al projecte, i va decidir mostrar el seu nou personatge com a ajudant de l'insigne professor Max de Max, personatge que conduïa un consultori eròtic en un programa de ràdio, i que fou creat pel presentador i periodista Josep Maria Bachs. La idea original de Bachs era fer una versió paròdica del popular espai radiofònic d'Elena Francis.

Cojonciano és un psicòleg amb una filosofia de tractament molt bàsica, que ofereix solucions que semblen tretes d'una conversa de bar entre amics. A la primera vinyeta s'exposa el problema o pregunta, per exemple: Com pot ser que una prostituta guerxa tingui tants clients? o com es pot trempar millor?, entre d'altres dilemes molt quotidians i no necessàriament relacionats amb el sexe. En dues o quatre pàgines, l'Óscar desenvolupava el tema en forma d'historietes que recordaven les antigues auques. A cada vinyeta s'allargava l'explicació del profesor Cojonciano, sempre mitjançant un acudit gràfic o un gag, i sempre amb un llenguatge popular, real, del carrer.

Amb un dibuix contundent i deixat anar, hereu de la tradició burlesca d'humoristes com el francès Reiser, Óscar aconseguia que el seu traç fos plenament efectiu per tal de destacar el discurs del professor. La representació anatòmica dels homes era de personatges mediocres, mentre que en les dones perseguia una voluptuositat exagerada. La historieta, en essència, era una bona mostra de les observacions sobre les classes populars a Barcelona. Va aconseguir convertir-se en un bon exemple del realisme costumista, mostrant sempre la personalitat exuberant de la parla de Cojonciano. La sèrie va gaudir d'una gran popularitat al setmanari El Jueves, convertint-se en una de les més representatives. Després de 33 anys de servei a la comunitat i més de 1.500 episodis, el profesor Cojonciano es va jubilar, coincidint amb la retirada professional de l'Óscar el 2010.

Personatges

Cojonciano Frenillo de la Pippa
Un professor madur que duu una barba frondosa i ulleres. El seu objectiu és explicar de manera molt senzilla tot allò que amoïna la gent del carrer, les seves ànsies, problemes, objectius i desigs, i respondre a tots els dubtes que se li plantegen.

Compartir