El repórter Tribulete

La figura d'un reporter, a la recerca contínua del reportatge, era en si mateixa un contrasentit en la societat dictatorial i sense llibertat d'expressió en què va aparèixer el personatge. Per aquesta raó, l'activitat professional de Tribulete es movia més a prop de l'absurd que del costumisme, al contrari del que passava amb les seves relacions laborals amb el seu "amado dire", que responien a un model autoritari molt realista aleshores, encara que humorísticament exagerat. No obstant això, durant molts anys, Tribulete va ser sinònim de periodista a Espanya. De fet, aquest nom segueix associat a la figura d'un reporter que recorre els carrers entre una àmplia generació d'espanyols, evidència clara de la popularitat del personatge. El repórter Tribulete va enlluernar als seus lectors per l'extravagant barreja d’audàcia, picaresca i frustració que caracteritzaven les seves historietes, a cavall sempre entre la recerca d'una notícia sensacionalista per a la portada del seu diari, El Chafardero Indomable, la seva patètica situació econòmica i el seu paper de víctima davant els violents i desmesurats rampells d'ira del seu cap. El repórter Tribulete, que en todas partes se mete (títol original de la sèrie, simplificat el 1955) va ser creat el 1946 al primer número del ressorgit Pulgarcito, un moment ple de dubtes entre els directius de l'editorial en què la vida dels personatges acabats de crear acostumava a durar poques setmanes. La sèrie podria haver estat una idea de Rafael González, llavors director de la revista.

El repórter Tribulete era una sèrie molt popular el 1962, any en què va morir Cifré, de manera que els directius de Bruguera van buscar altres autors per continuar amb noves entregues alhora que publicaven reedicions de les pàgines originals signades pel seu creador. El primer nou dibuixant de la sèrie va ser Enrich, cunyat de Cifré, que va escriure i va dibuixar moltes historietes de la sèrie a la dècada dels seixanta i algunes en els anys setanta, però no va ser l'únic. Ja en els setanta, i sense signar, El repórter Tribulete va ser realitzat per Antoni Bancells, llavors membre de l'estudi de dibuixants i guionistes de Blas Sanchís. Un altre dels dibuixants sense signatura de la sèrie va ser Ayné, un veterà i gran historietista que ja havia participat al Pulgarcito de finals dels anys quaranta, i que és recordat com una de les firmes puntals de TBO. Entre els anys setanta i mitjans dels vuitanta altres dibuixants van participar en la concepció de noves pàgines de El repórter Tribulete, però l'absència de signatura i la quantitat de col·laboradors apòcrifs a Bruguera fan molt difícil la localització dels seus autors.

Personatges

Cap de Tribulete
El rondinaire i violent director de El Chafardero Indomable llueix el típic pur que reforça la seva imatge dels periodistes amb càrrec d’antany; lleugerament obès i amb una pronunciada calvície, porta un clàssic corbatí negre, armilla i pantalons.

Tribulete
És un home d'aspecte càndid i innocent, prim - possiblement a causa de la seva obligadament raquítica dieta -, amb nas de patata, ulls gairebé sempre molt oberts que denoten sorpresa o terror, i una petita boca ocupada en moltes ocasions per una cigarreta. En el seu cap hi ha, literalment, cinc pèls, tres llargs corbats cap endavant i dos curts cap enrere. Vesteix una jaqueta i una corbata negres i porta uns pantalons vermells.