España Una, Grande y Libre

Aquesta és una sèrie ben curiosa en el sentit que, originalment, no se la va tractar com a tal. En realitat, les prop de 80 historietes, de dues pàgines cadascuna, que la composaven no es van plantejar com a sèrie (entesa com una història amb un protagonista o tema constant), sinó senzillament com a historietes que abordaven l’actualitat política del moment en què es van publicar: la transició cap a la democràcia. Amb el temps, i per la necessitat d’aglutinar-les en un llibre (o en tres, originalment), se’ls va donar aquest títol. De fet, l’historiador de la historieta Antonio Martín, al pròleg d’una de les edicions de la sèrie en format llibre, apunta: “...recordo als lectors que el títol original d’aquesta obra fa referència als crits rituals de la Falange de José Antonio i Franco, allà on es negava la pluralitat de pensament i política (España, Una), pregonaven un patètic i frustrat imperialisme (España, Grande), i feia una paradoxa de la situació real en què es trobaven els espanyols (España, Libre).”.

Aquestes historietes, algunes amb guions d’Ivà, altres de Carlos Giménez i, en poques ocasions, d’Alfonso Font o Miguel G. Quintana, i sempre dibuixades per Giménez, formen part de la crònica històrica del nostre país.

A mitjan 1976, a la revista satírica i neurastènica El Papus, un setmanari de molt d’èxit en el seu moment que copejava de forma àcrata i molt crítica el poder polític i social d’Espanya, es van començar a publicar aquestes historietes. Ivà fou un dels fundadors d’El Papus, i ja portava anys demostrant que era un dels nostres millors humoristes gràfics, un dels més incisius, més crítics i més directes, que, a més, va saber recollir el llenguatge del carrer per traslladar-lo a la historieta. Per la seva part, el 1976 Carlos Giménez ja havia deixat enrere la seva etapa d’historietista d’agència o de còmic de gènere per endinsar-se en una obra pròpia, personal i plena d’encerts, com el llibre Hom o la saga Paracuellos, una revisió de la postguerra espanyola concentrada en les vivències dels nens de les llars de l’Auxilio Social. Per tant, ens trobem davant de dos autors diferents, però igual de reivindicatius i combatius, crítics amb el sistema polític de la dictadura i lluitadors per les llibertats.

De fet, España Una, Grande y Libre presenta dues tendències: una seria la dels guions d’Ivà, amb un to gairebé sempre humorístic i sarcàstic, i l’altra la dels guions de Carlos Giménez, més realista però igual de crític. Ambdós reflecteixen tots els fets significatius de la Transició: des dels primers mesos del govern d’Adolfo Suárez després de la mort de Franco fins a les primeres eleccions generals de 1977, passant per les accions brutals dels grups d’extrema dreta, el referèndum per la reforma política, les reinvindicacions socials i autonòmiques, les vivències d’aquells que van lluitar per la democràcia i, en general, un enfrontament obert i cruent amb el capitalisme més ferotge. Es tracta, per tant, d’historietes que en algunes ocasions assumeixen l’humor gràfic i en altres no, però que sempre representen una visió de la realitat espanyola d’aquells anys. Són un testament social i polític de gran valor.