Martz Schmidt

Creador que va treballar en diverses disciplines artístiques (muralista, cartellista, escenògraf), en Martínez Gómez és bàsicament conegut pel seu pseudònim, Martz Schmidt, amb el qual va aconseguir una gran popularitat com a historietista d'humor. Deixeble de José Segrelles, va arribar a Barcelona el 1949 i va col·laborar en revistes humorístiques com Nicolás, Florita, Paseo Infantil o Yumbo fins el 1951, any en què va entrar a formar part de l'equip de Bruguera. Rafael González va realitzar un seguiment especial a la seva tasca, aconseguint depurar al màxim el seu estil gràfic. Sèries com El Doctor Cataplasma (1953), Rasputín (1957), Troglodito (1957) i El profesor Tragacanto y su clase, que es de espanto (1959) van ser algunes de les seves creacions durant els anys cinquanta. Paral·lelament al seu treball per a Bruguera va anar desenvolupant la seva faceta artística com a pintor, amb murals que es poden trobar a Villa Izábal de Salou (Tarragona), Santa Maria La Nova de Cartagena (Comunitat de Múrcia) o la capella de Merry de Val a Madrid.

Va ser un autor amb inquietuds culturals, i va participar en la creació del moviment artístic La Buhardilla el 1954 juntament amb noms com Joan Perucho, Llorenç Gomis, o Armando Matías Guiu. La seva tasca com a escenògraf la va desenvolupar en obres teatrals que comptaven amb les cèlebres traduccions al català que va fer Josep Maria de Segarra de les obres de Shakespeare.

Va compaginar la seva feina en la historieta amb el que li reportava la seva agència de publicitat, i també va col·laborar per al mercat exterior, sobretot el britànic, amb sèries com Johnny All Alone o Micky the Mimic. A Bruguera, el 1972, va reprendre un personatge clàssic creat per Jorge i li va aportar aires renovadors a la historieta Urraca en el Castillo de Nosferatu; aquesta magnífica aventura llarga no es va poder concloure ja que la censura la va cancel·lar per la presència aclaparadora i eròtica, en la seva opinió, de les tres belles vampiresses que hi apareixien. No obstant això, Martz Schmidt va continuar durant molts anys fent nous lliuraments de Doña Urraca.

Martz Schmidt va ser un autor de còmics amb molt de talent, amb una mitjana de qualitat molt alta en la seva prolífica producció. L'escriptor i guionista Armando Matías Guiu va comentar sobre Schmidt en el número 12 de la revista Bruguelandia: "Un dibuixant acurat, detallista, expressiu, extraordinari i meticulós amb el guió. Dels que el milloren perquè se li ocorren coses per enriquir cada vinyeta".

Publicacions: Bruguelandia, Cadete-K.D.T., Can Can (1ª época), Din Dan (2ª época), El Capitán Trueno Extra, El Jabato Extra, Nicolás, Paseo Infantil, El DDT, Pulgarcito (2ª época), Florita, Festival, Sissi, Lily, Ven y Ven, El teniente negro, Pinocho, Tío Vivo (2ª época), Súper Mortadelo, Zipi y Zape, Guai!, TBO (4ª época), Súper Pulgarcito (2ª época), Súper Zipi y Zape, ¡Tururut!, Yumbo.

Sèries: Los inventos de Toribio-Toribio (Nicolás, 1948), Los mellizos (Nicolás, 1948), Douglas, el gato (Nicolás, 1949), El Dr. Cascarrabias (Nicolás, 1949), Don Usurio (Pulgarcito, 2ª época, 1950), Prudencio (El DDT, 1951), Daisy (Festival, 1951), Don Danubio, personaje influyente (El DDT, 1951), Martita (Pulgarcito, 1952), El doctor Cataplasma (Pulgarcito, 1953), Polly (Florita, 1954), Pinocho (Pinocho, 1957), Rasputín (El DDT, 1957), Troglodito (Pulgarcito, 1957), El profesor Tragacanto y su clase, que es de espanto (Pulgarcito, 1959), Polvorilla, traviesa modistilla (Sissi, 1961), La pandilla Ku-Klux-Plaf (El teniente negro, 1962), El sheriff Chiquito, que es todo un gallito (El Jabato Extra, 1962), Don Trilita (Tío Vivo, 2ª época, 1964), Pepe K.O. (Tío Vivo, 2ª época, 1966), Doña Urraca en el castillo Nosferatu (Super Mortadelo, 1972), Camelio Majareto (varios guionistas, revistas Bruguera, 1978), Deliranta Rococó (varios guionistas, revistas Bruguera, 1981), Cleopatra, reina de Egipto (guión de Pérez Navarro, Mortadelo, 1985), El Mago Oscuro (Rumbo Sur, 1987), Insegurini (con varios guionistas, TBO, 4ª época, 1988).