Can Can (1ª època)

Editada per Bruguera amb la intenció de competir directament amb el Tío Vivo de DER (revista fundada per cinc autors "desertors" de l'editorial barcelonina). Inspirada, com el Tío Vivo i com El DDT, en la publicació argentina Rico Tipo, Can Can, “la revista de las burbujas”, buscava un lector masculí. Estava plantejada com una revista d'humor gràfic més que com un còmic, per la qual cosa incloïa seccions literàries i d'acudits. Per temàtica, el seu humor pretenia acostar-se a un públic més adult que l'habitual de Bruguera, incorporant trets d'un erotisme primerenc, sempre dins dels cànons que permetia la censura. Les seves pàgines estaven plenes de noies sensuals i alliberades que canalitzaven les il·lusions frustrades dels lectors masculins, una de les seves característiques més preuades. Les seves portades eren antològiques i les protagonistes acostumaven a ser noies desinhibides creades per dibuixants com Gin, Nadal o Bosch Penalva.

No tot va ser humor eròtic en aquesta primera etapa: també incloïa humor literari no eròtic, redactat per un grup d'escriptors d'entre els quals destaquen Jorge Llopis, Álvaro de Laiglesia, Armando Matías Guiu o Alfonso Paso.

Principals col·laboradors: Vázquez, Peñarroya, Ibáñez, Raf, Gin, Segura, Nadal, Carrillo, Julio Vivas, Conti, Josep Maria Lladó, Nené Estivill, Bosch Penalva, Ortega, Purita Campos.

Principals sèries:  La Osa Mayor, agencia teatral (Vázquez), Bambalino Talíez (Peñarroya), La historia esa vista por Hollywood (Vázquez e Ibáñez), Fifina en Hollywood (Raf), Don Adelfo (Ibáñez), Guillermo el conquistador (Gin), Don Francachelo (Gin), Maritina, la chica de la oficina (Segura), Matildita y Anacleto, un matrimonio completo (Nadal), Las chicas de… (Carrillo, Vivas, Nadal, Segura o Peñarroya).