Pañella

Va cursar estudis de projectador de plànols sense arribar a exercir, ja que es va inclinar pel dibuix humorístic. Va començar a publicar el 1957 a la revista Tío Vivo, sorgida i creada per un grup de dibuixants que estaven descontents amb les condicions que els imposava l'editorial per a la qual treballaven, Bruguera. Si bé ha realitzat alguna sèrie humorística, el seu treball es va fonamentar en vinyetes d'humor gràfic, terreny en què va ser un paladí incansable. Els seus acudits van aparèixer en un gran nombre de publicacions, algunes d'elles de gran tirada, com la revista Lecturas, i en diaris, com La Solidaridad Nacional, on va debutar el 1963.

Alguns dels seus treballs van ser publicats a l'estranger per mitjà d'agència, i també va col·laborar en diversos programes de Televisió Espanyola. A la revista Tele-Cómico va ser pràcticament l'autor de tots els textos, a més de dibuixar acudits emprant diversos pseudònims.

El seu estil és net i nítid, en la línia dels dibuixos de Conti, concordant amb l’humor bàsicament amable que practica.

Publicacions: Barrabás, Can Can, El Capitán Trueno Extra, Doña, L’Infantil, Lecturas, Mata Ratos, Mortadelo, Pepe Cola, El Pito, La PZ, Rififí, La Risa, Solidaridad Nacional, Strong, TBO, Tele Cómico, Tele Guía, Tío Vivo (1ª época), Zipi y Zape.

Sèries: Pañella, el loco (Tío Vivo, 1ª época, 1957), Raskalana (Tío Vivo, 1ª época, 1957), El Pardal Pascal (L’Infantil, 1963), El Fakir Haga Pito (La Risa, 1964), Pepe Durante, locutor volante (La Risa, 1964).