Oski

Famós humorista de projecció internacional, va estudiar Belles Arts i Escenografia a la seva ciutat natal, Buenos Aires. Els seus inicis el situen com a assistent del caricaturista Papele. El 1942 es va incorporar a la revista Cascabel, per a la qual va realitzar caricatures, i el 1944 va coincidir amb l'historietista Divito quan aquest va publicar la revista Rico Tipo, on hi va dibuixar la sèrie Amarrotto. Les seves col·laboracions comprenen diaris i revistes argentines de tant prestigi com Clarín o Satiricón.

A partir d'aquí, la seva projecció internacional no va parar de créixer. Les seves col·laboracions inclouen dissenys escenogràfics per a Jean Paul Sartre i George Bernard Shaw o il·lustracions per a una obra d'Oscar Wilde, a més de treballar amb l'humorista Carlos Warnes, col·laboració que es va iniciar amb la saga César Bruto a la revista Cascabel. Va ser un humorista compromès i la seva obra, de profunda càrrega satírica, va denunciar els règims dictatorials d’Amèrica del Sud; destaquen els seus treballs en defensa dels indígenes americans, en contrapartida amb la visió civilitzadora argumentada pels "conquistadors".

Amant dels viatges, va viure a Perú, Veneçuela, Xile i Cuba, i va visitar diverses vegades Europa. Amb l'episodi militar repressor que es va produir a l'Argentina el 1975, es va desplaçar a Barcelona i després a Roma, fixant la seva residència, en els diferents periples europeus, en països com Itàlia o França. Al llarg de la seva vida va publicar i va il·lustrar llibres de temàtica variada, des de temes bíblics o eròtics fins a esportius o mèdics; entre ells podem mencionar Bruta antología de Oski (1952), Vera Historia de Indias (1958), Primera Fundación de Buenos Aires (1959), Vera Historia del deporte (1973) o Oski en su tinta (1974). Després de la seva mort van aparèixer Oski (1983), El Maestroski (1989), El descubrimiento de América (1992) o Comentarios a las tablas médicas de Salerno (1999).

Posseïdor d'un estil molt personal, els seus personatges estilitzats, de vegades extravagants, poden semblar aliens, però atrapen de forma aparentment ingènua, per transmetre irremeiablement la seva denúncia més mordaç.

Publicacions: Billiken, Cabalgata, Cabro Chico, Can Can, Cascabel, Clarín, DDT, Dr. Merengue, El DDT, El Hogar, Humor, L’Unità, La Hipotenusa, Media Suela, Mengano, Pase Sera, Por Favor, Rico Tipo, Satiricón, Selecciones de Humor de El DDT, Tío Vivo, Últimas noticias, Vea y Lea, Vie Nuove.

Sèries: Amarroto (Rico tipo, 1944), Versos y Notísias (con textos de Carlos Warnes, Rico Tipo, 1945), ¡Ese Oski…! (Can Can, 1958), Tacañete (DDT, 1968).