Pablo

Parlar de Pablo és parlar de La oficina siniestra, una historieta amb personatges molt curiosos que es va popularitzar a La Codorniz i que es basava en l’oficina on ell treballava, l’empresa Productos Químicos Ibéricos. A la mateixa revista hi va immortalitzar els seus “reclutes” i un personatge que va aconseguir convertir en una historieta habitual, Doña Úrsula. A La Codorniz va coincidir amb altres cronistes gràfics de la mateixa generació com Mingote, Dátile o Julio Cebrián. Gairebé des dels seus inicis, Pablo va publicar els seus acudits al diari vespertí Pueblo, on es va fer molt popular. Després va col·laborar també durant un temps a Nuevo Diario. Els seus personatges, tant els de La oficina siniestra com els de La burocracia tenebrosa i Doña Úrsula es van convertir en referents de l’Espanya endarrerida i amargada. El 1971 va reunir una selecció dels acudits de l’oficina al llibre La oficina siniestra. Després va passar a incloure els seus dibuixos a les revistes Muchas gracias i Por Favor.

Amb l’arribada de la democràcia, i sense perdre la causticitat, va renovar els seus personatges i en va crear de nous, com Los Adánez, per als dominicals d’El País. També va publicar acudits al suplement humorístic Sal y pimienta de la revista Interviú, del Grupo Z. En els seus darrers anys va col·laborar amb la revista de l’asseguradora MUFACE.

Pablo es considera a sí mateix un dibuixant realista preocupat pels temes socials, als quals va dedicar, juntament amb el retrat d’un món trist i opressiu, la major part de la seva obra. En les seves pròpies paraules: “Dicen que hago humor de la ternura y es verdad que lo intento (…) Yo no tengo mucho sentido político”.

Durant molts anys va compaginar la seva feina d’oficinista amb la seva façeta d’humorista gràfic. Va ser un humorista molt fi que va popularitzar els oficinistes en maneguins, les velles beates xafarderes, els soldats, les minyones i les col·legiales insolents (Colegialas uniformadas). Fou, sens dubte, un dels grans de la promoció de La Codorniz. El 1963 se li va concedir el Premi Paleta Agromán pels seus treballs al diari Pueblo.

Publicaciones: Aede, Autopista, Balalaika, Car, La Codorniz, La Legión, Domingo (El País), Muchas Gracias 1976-1977, Nuevo Diario, El País Semanal, Por Favor, Pueblo, Sal y pimienta, Vía Libre.

Series: Delirium Tremens (País Semanal, 1989), Doña Úrsula (La Codorniz), La Oficina Siniestra (La Codorniz, 1953), Los Adánez (El País, 1993).