Jorge

En Miquel Bernet va ser un gran dibuixant de caire realista, tot i que on més popularitat va assolir va ser com a historietista humorístic. La seva adolescència va coincidir amb el principi de la Guerra Civil, on va participar en el bàndol republicà i va ser durant el transcurs d’aquesta guerra quan va tenir el seu primer contacte amb la il·lustració. Durant una convalescència a causa d’una ferida va conèixer diversos dibuixants del Comissariat de Propaganda, entaulant amistat amb Josep Bardasano, un cartellista de renom. Quan va acabar la guerra, Bernet va poder començar la seva carrera professional col·laborant per a diverses editorials amb il·lustracions realistes. Va ser llavors quan va començar a dibuixar historietes en quaderns d’aventures de diversos gèneres. El 1944, coincidint amb els seus inicis en l’estil humorístic, va néixer el seu fill Jordi (un futur gran historietista) i Bernet, en homenatge al seu fill, va adoptar el pseudònim de Jorge.

El 1947, a la recentment rellançada revista Pulgarcito de Bruguera, va començar a crear sèries com Melindro Gutiérrez, El vagabundo mostacho o Leovigildo Viruta. El 1948 va concebre el seu personatge més recordat, Doña Urraca. Si el Carpanta d’Escobar representava la misèria econòmica del país, Doña Urraca, vestida sempre de negre, era el reflex de la misèria “moral” de la postguerra espanyola. Amb el temps va anar ampliant les seves col·laboracions a les publicacions de Bruguera, creant una multitud de sèries per a revistes com El DDT, Sissi o Can Can, destacant també per les seves extraordinàries portades. A finals dels anys cinquanta va desenvolupar diverses sèries que retrataven la vida de dones adultes, gairebé sempre sinistres i avantatjades. D’aquesta època són Margarita Gutiérrez, la Dama de los Cabellos (1958) o Doña Filo y sus hermanas (1959).

En Jorge va destacar, entre d’altres motius, perquè en els comformistes anys cinquanta va ser un dels pocs autors amb inquietuds artístiques, que intentava aplicar fórmules humorístiques alternatives a les de l’estil de Bruguera. Va ser un actiu seguidor de diverses revistes satíriques europees com l’anglesa Punch, amb acudits dirigits a lectors adults. L’any 1959 va intentar desenvolupar aquest estil en una revista fugaç, Pepe Cola, on firmava amb el pseudònim de Lucas.

Jorge va morir molt jove i de manera inesperada. Les seves creacions ocupen sens dubte un lloc destacat entre les grans sèries de Bruguera.

Publicacions: Almanaque de Aventuras, Bisonte Gráfico, Bruguelandia, DDT, El Campeón, El Campeón de las Historietas, Pulgarcito (2ª época), Súper Pulgarcito (1ª época), El DDT, Can Can (1ª época), Din Dan (2ª época), El Capitán Trueno Extra, Pepe Cola, Gran Pulgarcito, Nicolás, Selecciones de Humor de El DDT, Suplemento de Historietas de El DDT, Tío Vivo (2ª época), Ven y Ven.

Sèries: Melindro Gutiérrez (Pulgarcito, 2ª época, 1947), El vagabundo Mostacho (Pulgarcito, 2ª época, 1947), Leovigildo Viruta (Pulgarcito, 2ª época, 1947), Las fascinantes aventuras de Tallarín López (guiones de Miguel Cussó, Pulgarcito, 2ª época, 1948), Doña Urraca (Pulgarcito, 2ª época, 1948), Sinforino (El DDT, 1951), Ofelio (El DDT,1951), Don Pancho (Pulgarcito, 2ª época, 1951), Sisebuto, detective astuto (Pulgarcito, 2ª época, 1953), Mi primo Gundemaro (El DDT, 1957), Hazañas del caballero Rosicler (El DDT, 1958), Margarita Gutiérrez, la dama de los caballos (Sissi, 1958), Don Pánfilo Tontaínez (Ven y Ven, 1959), Doña Filo y sus hermanas, señoras bastante llanas (El DDT, 1959), Emerenciano Morfeo, sereno bastante feo (El Campeón de las Historietas, 1960), El caballero Simón, pequeño pero matón (El DDT, 1960).