Doña Urraca

Autors: Jorge.

País: Espanya

Origen: Revista Pulgarcito (2ª època), nº 77 (Editorial Bruguera, Barcelona) , 17/12/1948

Enllaços: El blog de Juan A. Ros, La Ciberniz, Lady Filstrup, Tebeosfera, Tebeosfera Documentos, Wikipèdia,

Entrevistes:

Entrevista a Pere Olivé: «Las viñetas son como una fuente de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Entrevista a Pere Olivé: «Les vinyetes són com una font de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Entrevista a Torà. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1976

Entrevista Bernet Toledano. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Entrevista con Jordi Bernet. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1988

Entrevista Rojas de la Cámara. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1976

Articles:

Bernet. Joan Pieras. 1997-2006 La Massana Còmic Andorra, Comú de La Massana. 2006

Erase una vez... La literatura infantil a partir de los años 40. Ana Moix (Anna Maria Moix). Vindicación feminista, número 5, Barcelona. 1976

La aventura periodística. Jaume Capdevila. El gran Vázquez. Coge el dinero y corre, editorial Dolmen, Palma de Mallorca. 2011

Les “tires”, a la postguerra espanyola. Terenci Moix. Tele/Estel, Barcelona. 1967

Los comics. Juan Carlos Cucurella. Destino, número 2062. 1977

Miguel Bernet. Jorge. Redacción. Titanic, número 2. 1983

Bibliografia:

Bernet, Miguel. Doña Urraca. Maestros del Cómic, nº 3. Ediciones B. Barcelona. 2010

Bernet i Toledano, Miquel. Doña Urraca. Maestros del cómics, nº 3. Ediciones B. Barcelona. 2010

Moix, Terenci. Historia social del cómic. . Bruguera. Barcelona. 2007

Guiral, Antoni. Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera (1945-1963). . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2004

Vázquez de Parga, Salvador. Los comics del franquismo. . Editorial Planeta. Barcelona. 1980

Ramírez, Juan Antonio. La historieta cómica de postguerra. Colección Memoria y Comunicación. Cuadernos para el Diálogo. Madrid. 1975

Doña Urraca

A la sèrie Doña Urraca més que a una soltera, que també, s'escenifica a una persona que gaudeix amb el costat fosc de la vida, especialment amb el dolor dels altres. En teoria la seva edat oscil·la entre els 40 i els 50 anys, però la seva imatge, per la seva forma de vestir i d’arreglar-se i també pel seu físic, és la d'una persona gran: el nas ganxut, els cabells pentinats cap enrere deixant al descobert un front impressionant, el monyo, les ulleres, un vestit negre del segle XIX i un paraigües que utilitza només com a arma ofensiva. És la negació de l'estereotip de dona físicament atractiva, i és el personatge més terrible de l’Escola Bruguera ja que la motivació de la seva vida era fer el mal, en tota la seva extensió, abusant sistemàticament dels més febles (nens, cecs, velles...), i distingint-se per la seva mordacitat verbal ("¡Me llegaré hasta el depósito de cadáveres para matar un poco el tiempo!") i els seus estranys costums.

A finals dels anys cinquanta la pressió de la censura va provocar una suavització de la sèrie, que va incorporar a Caramillo, un personatge bondadós, com a amic de Doña Urraca i contrapès positiu (és a dir, exercia de referència moralista o políticament correcta). La prematura mort de Jorge el 1960 va provocar que un temps després es publiquessin a Pulgarcito noves historietes de Doña Urraca realitzades, al principi, pel seu fill, Jordi Bernet, i posteriorment per Torà. Ja als anys setanta el personatge va ser "adoptat" per Martz Schmidt, que va realitzar algunes historietes curtes i una historieta llarga que va ser esbiaixada per la censura, Doña Urraca en el castillo de Nosferatu.

Personatges

Caramillo
És un home gris, tot i que obert i simpàtic, i segurament l'únic amic de Doña Urraca.

Doña Urraca
Potser algú pugui veure-hi un retrat caricaturitzat de les solteres d’abans, marcides, enemigues del món, frustrades, tot i que convé saber que Doña Urraca tenia bruixes dins la seva família, fet que sens dubte infonia un cert caràcter. Va treballar, entre d'altres feines, com a cobradora d'inquilins morosos i com a ajudant d'una empresa de pompes fúnebres.

Compartir