Sissi

El 1958, quan l’Editorial Bruguera va decidir publicar una nova capçalera adreçada a les lectores juvenils espanyoles, els tebeos o revistes per a noies no eren cap novetat al nostre país. Revistes com BB (1920) o Florita (1949) o quaderns com Azucena (1950) ja havien donat mostres de l’interès dels editors per aquest nínxol del mercat. Però Sissi, com es va titular aquesta revista de Bruguera, aportava alguna cosa més que simples exemples morals, moda o narracions sentimentals.

Com és evident, Sissi no és un títol triat a l’atzar. Es tractava de recollir l’èxit de la pel·lícula Sissi (1955), que narrava, de manera sentimental i edulcorada, una part de la vida de la princesa austríaca Elisabet de Baviera. Bruguera havia publicat el 1957 un àlbum de cromos de la pel·lícula, estrenada a Espanya el 1956, i les bones vendes del producte van suggerir la confecció d’una revista juvenil femenina.

En realitat, el plat fort de Sissi era el cinema o, millor dit, les estrelles del firmament cinematogràfic del moment, gairebé totes de Hollywood, però també d’Europa i Espanya. Cada número, sempre amb quatre fotografies a la portada, relatava la vida d’una d’aquestes stars en imatges, acompanyades de textos sobre cinema i seccions com ara En sesión privada, que oferien la fitxa tècnica d’una pel·lícula d’estrena, una sinopsi i alguns fotogrames. Hi havia també seccions dedicades a l’horòscop, a la literatura, a la moda (Hablemos de trapitos), un consultori sentimental o relats romàntics. També hi havia historietes, alguna de “continuarà”, per capítols, i d’altres d’autoconclusives. Es tractava d’historietes amb un grafisme realista, pensades per desenvolupar algun conflicte sentimental, banyades sempre en malenconia, i amb un cert aire de relat moral, d’acord amb les relacions castes que en aquella Espanya franquista i catòlica s’havien de donar entre homes i dones.

Però Sissi també contenia diverses sèries còmiques. I allà, amagades en la teòrica distància amb la realitat que proporciona la caricatura, s’hi camuflava un retrat més que interessant de la societat de l’època. Alguns dels humoristes més veterans de Bruguera, com Nadal, Peñarroya, Jorge, Alfons Figueras, Iñigo o Segura, retrataven els problemes de les parelles per trobar casa (Maripili y Gustavito, todavía sin pisito, de Nadal), les desventures de les solteres per trobar xicot (Floripondia Ripipí se pirra por dar el sí, de Peñarroya, o Margarita Gautiérrez, la dama de los Cabellos, de Jorge), les batusses matrimonials (Matildita y Anacleto, un matrimonio completo, de Nadal) o les peripècies de les “noies modernes” (Piluca, niña moderna, de Segura).

L’èxit inicial de Sissi va afavorir l’aparició de dues noves capçaleres: la primera va ser Sissi Juvenil (1959-1967), la numeració de la qual continuaria el 1970 la revista Lily, i que tenia un plantejament molt semblant a la seva germana gran, amb l’excepció d’incorporar una excel·lent sèrie femenina d’aventures, Lander’s School, realitzada per Antonio Turnes i Manuel Cuyás. La segona, Sissi Novelas Gráficas (1959-1963), utilitzava la historieta per publicar còmics romàntics dibuixats per historietistes tan destacats com Antonio García, Carrillo, Ángel Pardo, Francisco Darnís, Jaime Juez, Eugenio Giner, Buylla, Trini Tinturé, Carme Barbará o Montse Clavé.

Principals col·laboradors: Ricardo Acedo, César Álvarez, Buylla, Carrillo, Montse Clavé, Rafael Cortiella, Enrique Fariñas, Alfons Figueras, Flores Lázaro, Miguel González Casquel, Iñigo, Jorge, Marge, Nadal, Francisco Ortega, Peñarroya, Armonía Rodríguez, Segura.

Sèries: Floripondia Ripipí, se pirra por dar el sí (Peñarroya), La traviesa Lulú (Marge), Margarita Gautiérrez, la Dama de los Cabellos (Jorge), Maripili y Gustavito, todavía sin pisito (Nadal), Matildita y Anacleto, un matrimonio completo (Nadal), Nuestra tía Enriqueta (Alfons Figueras), Piluca, niña moderna (Segura), Robertito y Elisenda, una pareja estupenda (Iñigo), Tere Mary y Pura (Segura).