Pinocho

Origen:

Idioma: Castellà

País: Espanya

Periodicitat: Setmanal

Enllaços: Biblioteca Nacional de España, Pinotxo il·lustrat (pdf), Revistas EUG, Revistas UCM, Semanarios Humorísticos y de Aventuras, Tebeosfera (artículo), Tebeosfera (Primera época), Tebeosfera (Segunda época), Viñetas,

Articles:

El viejo “TBO”: toda una vida que vuelve a empezar. Ana Salado, Marcos Ordóñez. ABC. 1988

Bibliografia:

VV.AA.. Gran Catálogo de la Historieta. Inventario 2012. Catálogo de los tebeos en España. 1880-2012. . ACyT Ediciones. Sevilla. 2013

Alary, Viviane. Historietas, cómics y tebeos españoles. . Presses Universitaires du Mirail. Tolouse. 2002

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso. . Editorial Sinsentido. Madrid. 2000

Martín, Antonio. Apuntes para una historia de los tebeos. . Ediciones Glénat. Barcelona. 2000

Cuadrado, Jesús. Diccionario de uso de la historieta española, 1873-1996. . Compañía literaria. Madrid. 1997

Delhom, José María. Catálogo del tebeo en España (1865-1980). . Círculo del Cómic y del Coleccionismo. Barcelona. 1989

Delhom, Josep Maria; Navarro, Joan ; Colectivo 9º Arte. Catálogo del Tebeo en España. 1915-1965. . Club Amigos de la Historieta. Barcelona. 1980

Martín, Antonio. Historia del cómic español 1875-1939. . Gustavo Gili. Barcelona. 1978

Gasca, Luis. Los cómics en España. . Editorial Lumen. Barcelona. 1969

Collodi, Carlo. Les aventures d'en Pinotxo. . Joventut. Barcelona. 1934

Collodi, Carlo. Aventuras de Pinocho, historia de un muñeco de madera. . Saturnino Calleja. Madrid. 1925

Pinocho

L’editor madrileny Saturnino Calleja va publicar per primera vegada a Espanya el relat per a infants Le avventure di Pinocchio, de Carlo Collodi, el 1912, trenta anys més tard de la seva aparició a I Giornale per i Bambini. L’autor de la traducció al castellà va ser el propi fill de l’editor, Rafael Calleja, que va mantenir el nom del protagonista adaptant-lo a la grafia castellana (Pinocho), però va introduir diversos canvis al text original per allunyar-lo del to moralitzador del segle XIX. A més, va situar l’acció al Madrid de l’època i va dotar el relat d’un final obert a la continuïtat de les aventures del ninot de fusta. Aquesta edició va ser il·lustrada per Salvador Bartolozzi.

El llibre Aventuras de Pinocho va obtenir de manera immediata un gran èxit de públic, de manera que Saturnino Calleja va encarregar a Bartolozzi que escrigués i il·lustrés noves històries del personatge. Entre 1917 i 1928 es van publicar 48 llibres més, en els quals Bartolozzi va accentuar els aspectes fantàstics i aventurers, bastant allunyats del relat original de Collodi. Pinotxo va convertir-se d’aquesta manera en futbolista, detectiu, navegant i viatger a indrets com la Xina, l’Índia o el país de Xauxa. Chapete, un ninot de drap rodanxó, es va convertir en el seu enemic recurrent.

Davant l’èxit obtingut per la sèrie de contes, i per iniciativa de Rafael Calleja, l’Editorial Saturnino Calleja va llançar al mercat el primer número del setmanari infantil Pinocho el diumenge 22 de febrer de 1925, amb Bartolozzi com a director. La revista, de gran format i impresa en paper de bona qualitat, es caracteritzava per un disseny sobri i elegant que buscava aprofitar al màxim les possibilitats del color, tot i que el seu preu (30 cèntims de pesseta) triplicava el d’altres productes de la competència. Grans dibuixants com Rafael de Penagos, Ricardo García López (K-Hito), Antonio Lara de Gavilán (Tono), José Robledano Torres, Enrique Martínez Echevarría (Echea), Eduardo Sáenz Hermúa (Mecachis), José de Zamora o Enrique Castillo van formar part de l’equip de col·laboradors. Però, a més, la revista va donar a conèixer a Espanya l’obra d’autors nord-americans com Pat Sullivan, Fisher, Willard Knerr, Ferd Johnson, Frederick B. Opper, Arthur W. Nugent o Rudolph Dirks.

A partir del número 120 el setmanari es va començar a imprimir en paper d’inferior qualitat, va reduir el seu format i va apostar per continguts comercials, alhora que va reduir el seu preu (que havia arribat als 40 cèntims) fins a 25 cèntims, potser esperant trobar un públic més ampli. El seu darrer número, el 358, va ser també l’extraordinari de Nadal, amb 32 pàgines (la meitat a color) i un preu de 60 cèntims. Però encara que aquest número semblava apostar per recuperar els nivells de qualitat dels primers temps, Pinocho va deixar d’aparèixer sense cap mena d’avís.

La versió en català del llibre de Collodi va arribar de la mà de l’Editorial Joventut el 1934, il·lustrada per Josep Vinyals. Amb els anys van sorgir altres capçaleres amb el nom de Pinocho, amb continguts que tenien més o menys relació amb l’obra de Collodi. Però una d’elles, publicada per la barcelonesa Ediciones Clíper entre 1957 i 1959, va incloure a la portada la inscripció “segona època”, potser pretenent beneficiar-se del record de la revista de Calleja. En aquest Pinocho de Clíper s’hi va desenvolupar una sèrie d’aventures protagonitzada pel ninot de fusta que va iniciar Martz Schidt i va continuar Raf. Jan, que aleshores signava com a López, va ser un altre dels col·laboradors d’aquesta publicació, de la que van sortir-ne 31 números i un almanac.

Principales col·laboradore: Bartolozzi, Castillo, Rudolph Dirks, Echea, Fisher, Jan, Ferd Johnson, K-Hito, Willard Knerr, López Rubio, Martz Schmidt, Mecachis, Arthur W. Nugent, Frederick B. Opper, Penagos, Raf, Robledano, Pat Sullivan, Tono, Zamora.

Principals sèries: Anita buen-corazón, Aventuras de Lucio Mingarro, Aventuras de Simplicio Bobadilla, Aventuras del Barón de la Castaña, Aventuras del Capitán Corretón, Colorín y su pandilla, Con Chufita y Pericuelo se pasan la vida al pelo, Cuentos de las mil y una noches, De como pasan el rato Currincho y Don Turulato, Don Cuco y Don Quico, Extraordinarias aventuras de Cabeza de Piedra, Juanito el malo, Paco Morronguis el gato travieso (Felix the Cat), Pelagio Caramillo y familia, Potipán y Cañamón, La tormenta y el ciclón o Hazañas de Tín y Tón, Tristán el piloto. Viriato Ortiz fresco y barbudo.

Compartir