K-Hito
K-Hito

Nom real: Ricardo García López

Naixement: Villanueva del Arzobispo (Jaén, Espanya) 1890.

Defunció: Madrid (Espanya) 1984.

País: Espanya

Entrevistes:

Habla uno de los mitos de la historieta española, Escobar. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1976

Articles:

Caricatura. Enric Crous. Art, revista de les Arts, número 1. 1932

Bibliografia:

Ricardo García. Album K-Hito. Colección El Arte a la pata coja. Marte. Barcelona. 1965

Ricardo García. Yo García una vida vulgar. . Dígame. Madrid. 1950

K-Hito

Va ser un dels il·lustradors d’humor gràfic més singulars, forjat en mil batalles editorials al llarg de la seva dilatada vida. Va començar de ben jove col·laborant en revistes franceses de la categoria de Le Rire, Le Sourrire o Pages Folles. Simultàniament, a Espanya, va col·laborar a Blanco y Negro, Estampa o a publicaciones humorístiques de la categoria de Buen Humor o ¡Cu-cut!

El seu estil, de traços sintètics, li va proporcionar una gran popularitat i el va distingir d’altres autors més aparatosos. Aquest estil tan personal tindria continuació amb Salvador Bartolozzi, Bagaría o Del Arco.

El 7 de maig de 1927 va fundar Gutiérrez, un dels setmanaris d’humor gràfic més importants de l’època. La revista era alhora el nom d’un personatge creat i dibuixat pel mateix K-Hito: “El cap del negociat d’incobrables de la direcció general de comptes retrassats”, encarnació del fracàs de la burocràcia espanyola. La revista va deixar de publicar-se el novembre de 1935. Després de la Guerra Civil molts dels seus col·laboradors van anar a parar a La Codorniz. El 1928, K-Hito va crear una altra gran revista d’humor infantil, Macaco, que va competir amb la incombustible Gente Menuda.

Durant la Segona República va compatibilitzar la direcció de Gutiérrez amb les seves habituals col·laboracions a Gracia y Justicia, on publicava acudits políticament més incisius. Juntament amb Xaudaró i Got, el 1932, va crear la productora Sociedad Española de Dibujos Animados (SEDA).

Acabada la Guerra Civil, va dirigir el setmanari d’informació general Dígame (1940), on va permetre que alguns dels seus antics companys d’aventures publiquessin vinyetes. El 1948 va publicar la seva autobiografia, Yo, García. Durant la Guerra Civil havia sobreviscut a València impartint classes de caligrafia a l’Academia Comercial Morales.

Els seus personatges gràfics Gutiérrez, Macaco, i alguns dels que va introduir a Gracia y Justicia estaran per sempre entre els personatges més importants de l’humor gràfic espanyol.

Publicacions: ¡Cu-cut!, ¡Dígame!, Blanco y Negro, Buen Humor, Estampa, Gente Menuda, Gracia y Justicia, Gutiérrez, La Codorniz, Le Sourrire (Francia), Le Rire (Francia), Macaco, Pages Folles (Francia).

Compartir