Gracia y Justicia

Gracia y Justicia era una revista setmanal de caire conservador que va combatre els diferents governs de la Segona República amb autèntic enginy. També va ser una de les publicacions d’humor gràfic més importants de la primera meitat del segle XX. En el seu ideari expressava el seu lema de la següent manera: “Predicar la Justicia, y hacerlo con Gracia”. Va ser publicada per l’Editorial Católica, comandada per Francisco Herrera Oria, que unes dècades més tard arribaria a ser cardenal de Màlaga.

La direcció d’aquest setmanari va caure en mans de Manuel Delgado Barreto, que ja s’havia distingit al capdavant del setmanari humorístic El Mentidero, un gran èxit de vendes entre 1913 i 1921. Més tard va ser director del diari catòlic La nación. A Gracia y Justicia, Barreto va crear un personatge anomenat Aniceto Chinchón y Extremadura, una espècie d’ordenança sol·lícit, una paròdia del president de la República Niceto Alcalá-Zamora. Amb Aniceto repetia la fórmula de personatge que ja havia emprat a Gedeón i a El Mentidero, per al qual va crear Don Feliz del Mamporro y de la Sonrisa.

La tirada de Gracia y Justicia va arribar a superar els 250.000 exemplars, i es va convertir en un referent no només entre el sector més conservador, sinó també en d’altres, principalment durant els primers governs de la República, que van col·locar la revista en el seu punt de mira.

Delgado Barreto va comptar amb un planter de grans humoristes gràfics d’entre els quals destaca, sobretot, Areuger, autor d’una bona part de les incisives portades del setmanari. Entre els personatges amb els qui més es va acarnissar hi ha Manuel Azaña, el polític més satiritzat per la premsa tant de dretes com d’esquerres. Alguns dels altres blancs predilectes foren Lerroux i Prieto.

A més d’Areuger, la revista comptava amb col·laboradors gràfics provinents de Gutiérrez i Buen Humor com K-Hito, Soravilla, Orbegozo, Kim o Galindo. Els textos, en gran part, els escrivia el mateix Delgado Barreto.

D’entre les seccions habituals en destaca una on es reproduïen les capçaleres d’alguns diaris del moment per publicar notícies inventades. El 6 d’agost de 1932 la publicació fou suspesa durant quatre mesos, fins al 3 de desembre del mateix any. La suspensió va coincidir amb la sublevació del general Sanjurjo. El setmanari va continuar sortint a la venda sota el títol Veras y Bromas, amb lleugers canvis en la seva confecció, principalment a les seves portades.

Després de la convocatòria d’eleccions del 19 de novembre de 1933, l’estil incisiu del setmanari es va moderar, tot i que no va abaixar la guàrdia, i va convertir Alejandro Lerroux en el seu nou ase dels cops. L’anomenat bieni negre republicà va acabar amb les eleccions de febrer del 1936, que van donar la victòria al Frente Popular. Just el dia abans va sortir l’últim número de Gracia y Justicia. El seu director, Manuel Delgado Barreto, va continuar col·laborant en publicacions diàries del grup editorial catòlic. Durant la Guerra Civil el van empresonar, i va ser afusellat a Paracuellos de Jarama.

Independentment del seu biaix ideològic, Gracia y Justicia va ser un dels grans setmanaris d’humor gràfic, molt per sobre dels de tendència d’esquerres com El Fray-Lazo, El Gorro Frigio o La Traca.

Principals col·laboradors: Areuger, K-Hito, Galindo, Kin, Orbegozo, Soravilla, Demetrio, Fervá, Cyrano.