Juste de Nin
Juste de Nin

Nom real: Lluís Juste de Nin

Pseudònims: El Zurdo, Esquerrà, Ez,

Naixement: Barcelona (Espanya) 21/07/1945.

Defunció: Barcelona (Espanya) 21/05/2020.

País:

Enllaços: Edicions de Ponent, El Punt Avui, El Web Negre, Gran Enciclopèdia Catalana, Tebeosfera, Tebeosfera. Dibujante en la clandestinidad, TV3, Vilaweb, Viqupèdia,

Articles:

Esquerrà. De la clandestinitat al compromís nacional. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Bibliografia:

Juste de Nin. Rossinyol que vas a França. . Trilita. Barcelona. 2020

Juste de Nin. El Noi, vida i mort d'un home lliure. . Trilita. Barcelona. 2019

Juste de Nin. Andreu Nin. Siguiendo tus pasos,. . Trilita. Barcelona. 2018

Juste de Nin. Garbo. El espía catalán que engañó a Hitler. . Trilita. Barcelona. 2017

Juste de Nin. Garbo. L'espia català que enganyà Hitler. . Trilita. Barcelona. 2017

Juste de Nin. Quan de tu s'allunya. . Edicions de Ponent. Onil. 2015

Juste de Nin. Rauxa. . Edicions de Ponent. Onil. 2014

Juste de Nin. La guerra dels besavis. . Edicions de Ponent. Onil. 2013

Juste de Nin. La fira de les vanitats. . Edicions de Ponent. Onil. 2012

Juste de Nin. La Muntanya Màgica. . Edicions de Ponent. Onil. 2011

Riera Pujal, Jordi. El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011). . Ediciones Glénat. Barcelona. 2011

Juste de Nin. El Quart poder. . Edicions de Ponent. Onil. 2010

Juste de Nin. Barcelona 1931. L'Educació Sentimental. . Edicions de Ponent. Onil. 2009

Juste de Nin. El Guepard 1970. . Edicions de Ponent. Onil. 2008

Juste de Nin. Montecristo 1941. . Edicions de Ponent. Onil. 2007

Juste de Nin. Els Nin. Memòries a llapis d'una família catalana. . Planeta i Columna. Barcelona. 2004

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Juste de Nin (firma: Ez). La Historia de Vilaninota. . Publicació clandestina financiada pel PSUC. Barcelona. 1973

Solà-Dachs, Lluís. “Dibuixants d'avui i d'ahir”. El Noticiero Universal. 1 de desembre de 1983. Barcelona.

Solà-Dachs, Lluís. Esquerrà, de la clandestinitat al compromís nacional”. El Noticiero Universal. 1 de desembre de 1983. Barcelona.

Juste de Nin

El seu avi era l'arquitecte modernista Antoni M. Nin, el dirigent marxista Andreu Nin era cosí del seu avi matern i també és parent del músic Joaquim Nin. I els seus fills són l’escriptora Anaïs Nin i el també músic Joaquim Nin-Culmell. Amb tant de “nin”, en Juste considera molt natural que ell hagi sortit “ninotaire”.

De petit va estudiar a l'Estudi Tàrrega i va anar al Cercle Artístic de Sant Lluc. Va començar il·lustrant alguns contes a Tele/estel mentre es guanyava la vida fent caricatures dels clients d'un restaurant i pintant decorats de teatre, alternant-ho amb actuacions musicals. En el camp musical va guanyar un premi de cançó universitària. Ben aviat, però, va deixar la guitarra i va tornar a agafar els pinzells. A finals dels anys 60 va entrar al grup “Plástica Popular”, on realment va començar a fer de ninotaire, sobretot fent dibuixos d'agitació i resistència, molts d'ells destinats a la premsa clandestina com Treball, Mundo Obrero i publicacions de l'Assemblea de Catalunya. En aquesta època va començar a signar com El Zurdo a causa de la seva inclinació física. L’any 1972 va fer un dels seus primers còmics clandestins, Història de Vilaninota, i el 1973 va col·laborar a la revista Luchas Obreras.

La seva professió (treballava a la casa Armand Basi fent de dissenyador de roba) l’obligava a viatjar molt. A París va conèixer l’Andrés Vázquez de Sola, que col·laborava a Le Canard Enchainé i, a través d'ell, va fer amistat amb altres dibuixants com Pino Zac i Moissan. L’estil d’aquests dibuixants el va influir, però Vázquez va ser sempre el seu inspirador. L’any 1975 va tornar a dibuixar per a la publicació política Mundo Obrero, lligada a l’esquerra. Amb la mort de Franco va prendre consciència de la seva catalanitat, va passar a signar Esquerrà en comptes d’El Zurdo i es va vincular a les campanyes de l'esquerra nacionalista. L’any 1981, juntament amb Perich i uns altres sis dibuixants estrangers, va participar en un dossier antisoviètic preparat a Londres per Arthur London i, a partir de l'octubre del mateix any, va començar a participar cada setmana a la revista Canigó amb una pàgina sencera titulada Petant la xerrada. El 1982 la Generalitat li va encarregar la gran campanya de “La Norma” a favor de l’ús de la llengua catalana. Amb això va fer populars la seva signatura i el seu estil de dibuix.

L’any 2004 va publicar la seva primera novel·la gràfica Els Nin. Memòries a llapis d'una família catalana. En aquesta obra va fer un retrat de la seva família, una saga d'artistes i creadors, i de la relació d’aquesta amb la història de Catalunya. Des de l’any 2008 publica, anualment, una novel·la gràfica per a adults. La majoria d’aquestes obres són versions lliures d’obres de la literatura universal que l’autor relaciona amb aspectes de la història catalana dels segles XIX i XX.

Juste de Nin ha dissenyat vestuaris per a actes culturals i per a accions solidàries. L'any 2008 va dissenyar el vestuari per a l'estrena mundial de l’òpera La Celestina de Joaquim Nin-Culmell al teatre la Zarzuela de Madrid.

La Generalitat li va concedir la medalla Antoni Gaudí a la creativitat l'any 2003. Al 2010 va obtenir el Premi Nautilus, concedit a la ciutat de Badalona, per la seva trajectòria en el món del còmic català.

Publicacions: Canigó, La Huelga!, Luchas Obreras, Mundo Obrero, Tele/estel, Treball

Sèries: Petant la xerrada (Canigó, 1981)

 

Compartir