Junoy

Nom real: Josep Maria Junoy Muns

Naixement: Barcelona (Espanya) 10/12/1887.

Defunció: Barcelona (Espanya) 03/05/1955.

País: Espanya

Enllaços: Civtat, Escriptors.cat, Viquipèdia, Wikipedia,

Articles:

El “Papitu” de la primera época. Josep Maria Cadena. Destino, Barcelona. 1970

Castanys, en el sótano. Redacción. Destino, número 460. 1948

Bibliografia:

Capdevila, Jaume. Papitu (1908-1937). Sàtira, erotisme i provocació. . Efadós. El Papiol, Barcelona. 2014

Capdevila, Jaume. L'Esquella de la Torratxa (1879-1939). Seixanta anys d'història catalana. . Efadós. El Papiol. 2013

Solà i Dachs, Lluís. La caricatura social i política a Catalunya, 1865-2005. . Duxelm. Barcelona. 2005

VV.AA.. El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants catalans que cal conèixer. . Pòrtic. Barcelona. 2004

Solà i Dachs, Lluís. L'humor català. 3 vols.. Bruguera. Barcelona. 1972

Junoy

Josep Maria Junoy Muns va ser un reconegut escriptor i poeta català, especialitzat en la crítica d'art tot i que durant els seus anys de joventut es va dedicar amb intensitat a la caricatura política. Va viure a París, on va fer de venedor de llibres, va publicar ninots en revistes com L'Indiscret o Le Rire i va ser un dels introductors de les avantguardes poètiques a Catalunya, arribant a publicar un llibre amb prefaci de Guillaume Apollinaire.

Germà (només per part de pare) del polític Emili Junoy, la seva trajectòria personal no deixa de ser curiosa ja que va passar de ser un jove “dandi”, bohemi i transegresor, que va realitzar caricatures anticlericals i pujades de to en revistes com Papitu o Foyer, a convertir-se al catolicisme, dirigir el diari ultraconservador El Matí i donar suport l'aixecament del General Franco.
Les seves caricatures són d'una intensa qualitat gràfica, amb traços gruixuts i expressius que retraten personatges inflats i inflamat, i la seva contribució a la literatura és clau, especialment gràcies a la revista Troços, que va dirigir i va obrir a les més noves tendències dels artistes avantguardistes europeus. En aquesta revista va donar a conèixer l'obra de figures tan destacades com Miró, Sala o Ricart. Amb Folguera, Foix, Salvat-Papasseit, Sánchez-Juan i Sindreu, van formar els pilars de l'avantguarda poètica catalana dels anys anteriors a la Guerra Civil, introduint el cubisme, el futurisme i altres tendències.

Va publicar, a més, a La Veu de Catalunya, La Nova Revista, Vell i Nou, Iberia o La Publicitat. I després de la Guerra també a Destinació i Solidaritat Nacional. També va editar alguns llibres de poesia com Poemes i cal·ligrames (1920), Amour et Paysage (1920) i Fin de paisaje. Doce Haikus de Occidente (1941), a més de deixar una extensa obra com a crític d'art.

Publicacions: Destino, El Matí, Foyer, Iberia, La Nova Revista, La Publicitat, La Veu de Catalunya, Le Rire, L'Indiscret, Papitu, Solidaridad Nacional, Troços, Vell i Nou

 

Compartir