Mauro Entrialgo

Home del Renaixement al segle XXI, Mauro Entrialgo practica el seu humor en acudits, tires, historietes, obres de teatre i cinema, activitats que completa amb la seva dedicació a la música i la il·lustració. Va començar a publicar les seves historietes humorístiques en fanzines (Punkomix, Hamelín, Octopus) i al 1982 va iniciar la seva trajectòria professional en la primera etapa de la revista Makoki. Poc després, va col·laborar en diaris com Egin, El Diario Vasco i La Gaceta del Norte, i al 1987 va començar una llarga contribució a la revista El Víbora, on va publicar sèries com La escalera (historietes curtes de to fantàstic), El Demonio Rojo (les aventures d’un professional de la lluita lliure) o Drugos el acumulador (un malaltís col·leccionista). També al 1987 es va convertir en un dels fundadors de la revista d’humor TMEO (on segueix publicant), en la qual va desenvolupar sèries com La pandilla galáctica, Tyrex (un altre practicant de la lluita lliure), Curiosidades del mundo del rock i Herminio Bolaextra, un dels seus personatges més populars, un redactor d’estar per casa del diari sensacionalista El Caos addicte als excessos nocturns, i que posseeix tres testicles. El seu grafisme sintètic i molt personal i la seva capacitat per la ironia i la mordacitat a l’hora d’observar la vida quotidiana, es reforcen en la sèrie Alter Rollo, nascuda el 1994 a la revista EGM, saga en la qual també apareix una altra de les seves grans creacions: Àngel Sefija. Després de crear noves entregues de Drugos el acumulador i d’Alter Rollo en publicacions com Tentaciones o Mala Impresión, l’any 2000 va començar a col·laborar a El Jueves, creant una sèrie encara viva que reflecteix amb sorna els detalls de la vida diària: Àngel Sefija. Fidel als seus personatges, Mauro Entrialgo va desenvolupar historietes noves d’El Demonio Rojo a la revista Primera Línea entre 2005 i 2007. Precisament el 2007 va començar una col·laboració diària al rotatiu Público amb la sèrie Plétora de piñatas, en què fins el 2011 va disseccionar la quotidianitat de l’ésser humà. Des de l’any 2012 també col·labora a la revista satírica Mongòlia.

Com a dramaturg, Mauro Entrialgo ha escrit quatre obres teatrals, una en solitari (Herminio y Miguelito), dues al costat d’Eloi Beato (30 millones de gilipollas i ¡No hay huevos!), i una amb Santi Orúe (Se empieza por los porros). En el terreny del vídeo i del cinema ha col·laborat amb Jorge Iglesias en produccions per als canals Paramount Comedy i Calle 13, i va escriure el guió del llargmetratge Gente Pez (2001), dirigit per Jorge Iglesias. També ha participat en diverses produccions de dibuixos animats (Cuttlas microfilms), espots publicitaris o en una cortineta per a la sèrie Microfilms del canal Cinemanía, i ha il·lustrat cartells, calendaris, caràtules de discos, murals i llibres. Com a músic, ha composat diverses cançons participant, entre d’altres, en discos dels grups Fat Esteban i Esteban Light.

Publicacions: Punkomix, Octopus, Makoki (1ª época), Egin, El Diario Vasco, Gaceta del Norte, El Víbora, TMEO, Makoki (2ª época), Pequeño País, EGM, Mala Impresión, El Jueves, Playboy, El País de las Tentaciones, Primera Línea, Cinemanía, elpais.com, Público, Mongolia, Nemo, Medios Revueltos, Habeko mik, La Comictiva, Zazpika, Bar & Beer, Más, El Manglar, ¡Caramba!, Monográfico, TVmanía, Superjuegos Extreme.

Sèries: Pastiches Show presentan, Herminio Bolaextra, La pandilla galáctica, Tyrex, Curiosidades del mundo del rock, El demonio rojo, Alter Rollo, La escalera, Ángel Sefija, Drugos el acumulador, Plétora de piñatas.