Santi Orué
Santi Orué

Nom real: Santiago Orue Cosgaya

Naixement: Vitoria-Gasteiz (España) 1964.

País: Espanya

Enllaços: Astiberri, Crashcomic, DBpedia, El Correo, El Jueves, Facebook, Lambiek, Público, Tebeosfera, Twitter, Wikipedia,

Bibliografia:

Orue, Santi. Qué buenos son los buenos y qué malos son los malos. . Ezten Kultur Taldea. Vitoria. 2010

Orue, Santi; Ata; Entrialgo, Mauro. Cómo convertirse en un hijo de puta. . Astiberri. Bilbao. 2008

Orue, Santi. Eres un enfermo del Photoshop. . Ezten Kultur Taldea. Vitoria. 2007

Orue, Santi. Seamos objetivos. . Ezten Kultur Taldea. Vitoria. 2003

Orue, Santi. El maravilloso mundo de Santi Orue. . Ezten Kultur Taldea. Vitoria. 1995

Orue, Santi. Extraño. . Tbeos Kopón. Vitoria. 1987

Santi Orué

Santi Orue és un dels autors més emblemàtics de la revista TMEO, on porta molts anys col·laborant i on s’encarrega freqüentment d’il·lustrar-ne la portada. Malgrat això, ha publicat també en altres capçaleres, com ara Habeko Mik, Monográfico, Cretino, Mala Impresión, El Batracio Amarillo, El Víbora i El Jueves. Des de fa alguns anys, s’encarrega dels fotomuntatges sobre temes d’actualitat que la pàgina web d’aquesta darrera revista inclou diàriament. Durant un any, va dibuixar una tira humorística sobre esports per al diari Público.

L’humor de Santi Orue es caracteritza per la seva ironia i la seva crítica vehement de la hipocresia social i política que afecta indiscriminadament totes les ideologies i creences. No té cap inconvenient en resultar políticament incorrecte, i practica un dibuix concís i esquemàtic.

En solitari ha publicat els àlbums Extraño, El maravilloso mundo de Santi Orue, Seamos objetivos, Eres un enfermo del Photoshop i Qué buenos son los buenos y qué malos son los malos, que recullen col·laboracions seves a la revista TMEO. Juntament amb Ata i Mauro Entrialgo, va escriure el guió del llibre d’humor gràfic Cómo convertirse en un hijo de puta. També és autor de dues obres teatrals: Se empieza por los porros (en col·laboració amb Mauro Entrialgo i publicada al llibre Mucho teatro) i Hablar es de bobos.

Va participar a l’exposició col·lectiva «Historieta de humor española contemporánea» (Buenos Aires, octubre de 2004).

Publicacions: El Batracio Amarillo, Cretino, El Jueves, El Víbora, Habeko Mik, Mala Impresión, Monográfico, Público, TMEO.

Compartir