Martinmorales

Martinmorales és actualment un dels grans referents del nou humor que va néixer durant els temps de la Transició a la democràcia. Destaca per la seva habilitat a l’art de la caricatura i el seu tipus d’humor, ferotge, salvatge i sense concessions.

Si bé va començar la seva trajectòria al diari de Granada Ideal, després es va traslladar a Madrid i va començar a col·laborar en diferents publicacions, on es va distingir pel seu estil directe i totalment incisiu. Va fer els seus primers passos a Chío, el suplement juvenil del diari El Alcázar on, a finals de la dècada de 1960 va crear personatges com Polícleto o Casimiro el caco.

Després va entrar a col·laborar a la revista El Jueves, a l’avantguarda de les publicacions d’humor, que va rellevar Hermano Lobo i El Papus. En aquesta revista va crear la secció La Moncloaca l’any 1979. Després va començar la seva col·laboració habitual a les publicacions del Grupo Z: Interviú i Tiempo. A la primera va popularitzar la secció La chicharra, amb ninots i textos d’humor d’actualitat, i a Tiempo de hoy, més o menys amb la mateixa fórmula, publicava cada setmana El patio de la Moncloa, una crítica àcida i descarnada contra els polítics del moment.

Aquesta fórmula d’escometre contra els diferents líders de l’arc parlamentari va fer que Prensa Española es fixés en ell i el contractés per dibuixar el seu acudit diari a ABC. També ha il·lustrat alguns llibres de crítica política. Actualment continua dibuixant per a diverses publicacions.
Publicacions: ABC, Can Can (2ª època), Interviú, El Jueves, El Papus, El Periódico de Catalunya, La Codorniz, Mata Ratos, Nuevo Diario, Por Favor.
Sèries: Casimiro, el caco (Chío, 1968), La Moncloaca (El Jueves, 1979), Policleto (Chío, 1967).