Páginas Vividas

La victòria franquista en la Guerra Civil va comportar la prohibició de les publicacions en català a partir de 1939. Per a l'escriptor Josep Maria Folch i Torres, aquesta prohibició va suposar la pèrdua de la que fins llavors havia estat la seva eina de treball: la llengua catalana. Fins l’esclat de la guerra, Folch i Torres havia estat uns dels escriptors més populars i llegits en català.  Amb l'objectiu d'aconseguir uns ingressos professionals, Folch i Torres es va associar amb el seu gendre, Alfred Viñas i Torrent, i amb Salvador Valls i Vergés per llançar una revista infantil en la línia de la desapareguda En Patufet tot i que, donades les circumstàncies polítiques del moment, hagués de fer-ho en castellà. Aquesta revista es va dir inicialment Biblioteca Páginas Vividas i, més tard, simplement Páginas Vividas, i va incloure com a contingut principal relats de Josep Maria Folch i Torres que, en la majoria dels casos, no eren sinó traduccions al castellà dels que havien estat publicats originalment en català a la Biblioteca Patufet.

En el seu catàleg de 1945, l'editorial Miva explica que la publicació tenia com a propòsit “ofrecer a la nueva juventud aquellas maravillosas narraciones que nos deleitaron en nuestra niñez y juventud (…) desde las cuales pudo José Mª Folch y Torres divulgar ejemplos vividos, páginas arrancadas de la vida real, escenas que reflejan perfectamente modos llanos y claros de pensar, reacciones que cada día pueden observarse en nuestras calles, en los centros de trabajo y en cualquier lugar, donde al calor de las dificultades surgen espontáneos movimientos generosos, siempre aleccionadores y emotivos”. La revista es presentava com “un rayo de luz en la inteligencia de los jóvenes, que contribuirá a reforzar las enseñanzas recibidas de sus padres y de sus maestros, y que entrará en su domicilio periódicamente en una labor callada, y como tal, tremendamente eficaz”.

Els sis primers quaderns de la col·lecció van constar únicament de dos relats de Folch i Torres amb dibuixos de Joan Junceda i de Lozano Olivares. A partir del setè, totes les il·lustracions són de Junceda. Al número 10 s'inclou per primera vegada un acudit (de Pam) i a l'11 arrenca la secció Episodios y aventuras. De mica en mica es van anar incorporant altres continguts variats repartits per la revista fins que es van agrupar en seccions esporàdiques, intermitents o fixes. A partir del número 32 i fins al final, a cada quadern només hi havia un relat de Folch i Torres, sempre il·lustrat per Junceda.

En el sisè número es va iniciar la publicació de novel·les de Folch i Torres amb il·lustracions de Junceda en lliuraments de vuit pàgines encartades en la revista i que després es podien enquadernar en volums independents, a excepció de les dues primeres, que compartien un mateix volum. Van ser, en total, vuit novel·les, de les quals quatre ja havien aparegut en català a la Biblioteca Patufet.

Les restriccions pròpies de l'època (hi havia manca de permisos per publicar revistes de caràcter periòdic que no fossin directament editats pel règim franquista) van motivar que els primers sis quaderns apareguessin sense numerar, tot i que les al·lusions a diversos esdeveniments que es fan en alguns articles permeten ordenar-los. Fins al número 20 la capçalera va incloure una il·lustració de Lozano Olivares que es va substituir per una altra de Junceda entre el 21 i el 60. Inicialment, la portada l’ocupava una il·lustració (de Lozano Olivares en els quatre primers quaderns i de Junceda del cinquè al catorzè) relacionada amb el contingut i els títols dels dos relats inclosos; a partir del número 15, la portada mostra un acudit, il·lustrat sempre per Junceda fins al número 34 i, a partir d'aleshores, també ocasionalment per Muntañola, Peñarroya, Arnalot i Salvador Mestres.

La revista, que en el seu número 61 va canviar la seva denominació inicial Biblioteca Páginas Vividas per la més simple Páginas Vividas, tenia un format similar al d'En Patufet, amb cobertes en color i interior a una tinta. La paginació va variar entre les 24 i les 32 pàgines més cobertes. Es va publicar setmanalment durant una mica més de tres anys, fins a arribar al número 168 el 4 de gener de 1947. A la setmana següent de la publicació va adquirir un format més gran i va anunciar que passava a ser quinzenal, alhora que incorporava una sorprenent nova numeració que s'iniciava en el número 10. Però només van arribar als quioscos dos números més, l’11 i el 12, abans que la revista desaparegués sense previ avís.

La revista, malgrat les seves col·laboracions de bona qualitat, mai va poder assolir la popularitat i les vendes d’En Patufet, el model que volia fer recordar.

Principals col·laboradors:

Amat, Arnalot, Ben, Castellote, Òscar Daniel, Josep Maria Folch i Torres, Font, Garcia, Garcia Estragués, Guerau, Josa, Josel, Junceda, Llampayas, Lozano Olivares, Salvador Mestres, A. Seimell, Morales, Muntañola, Murguí, Narmas, Pam, Pardás, Peñarroya, Roldós, Rubio,  Sabatés, Sala, Solsona, Tàpies, M. Terio, Valls, Viella.