Don Óptimo

Don Óptimo, sèrie creada per en Josep Escobar com a historieta d’una i a vegades dues pàgines, era un personatge que sempre aplicava màximes com la coneguda dita espanyola “no hay mal que por bien no venga” i “la vida es bella”. El seu optimisme immarcescible, el seu vitalisme, la seva bona estrella i la seva cara radiant de felicitat l’acompanyaven en totes les seves historietes. Era capaç de veure el cantó bo de la vida fins i tot quan l’obligaven a rentar centenars de plats (deia que era divertit rentar plats i que les seves mans quedaven netes i fines gràcies a això). Tant d’optimisme havia de tenir el seu contrast. Poc temps després del començament de la sèrie va aparèixer el seu amic, don Pésimo, que representava l’antagonisme total del protagonista. A don Pésimo tot li semblava malament i generalment els seus mals auguris s’acomplien en la seva pròpia persona. Aquests dos cavallers, que no semblaven tenir una ocupació determinada, passejaven per la vida aplicant la màxima de don Óptimo de que tot s’acabaria arreglant per moltes desgràcies que els poguessin succeir. I tenien raó, perquè a la vinyeta final sempre els esperava un final feliç: recompenses inesperades per les seves accions, premis de tot tipus, menjar gratis...

Personatges

Don Óptimo
Baixet i grassonet, és un ésser que desborda vitalitat i jovialitat, que camina per la vida veient sempre el costat bo de les coses, i a qui el destí li guarda una sort extraordinària. Una mica innocent, sí, però també murri quan l’ocasió ho requereix, és capaç de donar-li la volta a qualsevol situació, per empipadora que sigui, per a albirar la llum de la bona estrella.

Don Pésimo
Alt i prim, sembla un enterrador en excedència que sempre ha de mostrar el seu caràcter negatiu i desesperat. Va sempre vestit de negre amb un vestit i un barret del mateix color i un gran bigoti, lògicament, de pèl negre.