Don Pío

Autors: Peñarroya.

País: Espanya

Origen: Revista Pulgarcito (2a edició), número 13 (Editorial Bruguera) , 20/06/1947

Desaparició: , 1975

Enllaços: La Ciberniz, Lady Filstrup, Tebeosfera, Wikipèdia,

Articles:

Erase una vez... La literatura infantil a partir de los años 40. Ana Moix (Anna Maria Moix). Vindicación feminista, número 5, Barcelona. 1976

La aventura periodística. Jaume Capdevila. El gran Vázquez. Coge el dinero y corre, editorial Dolmen, Palma de Mallorca. 2011

Bibliografia:

Moix, Terenci. Historia social del cómic. . Bruguera. Barcelona. 2007

Guiral, Antoni. Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera (1945-1963). . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2004

Vázquez de Parga, Salvador. Los comics del franquismo. . Editorial Planeta. Barcelona. 1980

Ramírez, Juan Antonio. La historieta cómica de postguerra. Colección Memoria y Comunicación. Cuadernos para el Diálogo. Madrid. 1975

Don Pío

La sèrie Don Pio es basa en la sàtira de la moral de les aparences socials en una societat saturada d’escassetat. L’eix és un matrimoni de classe més bé baixa que mitja: ell és oficinista, ella mestressa de casa. Tanmateix, impulsats per la dominant muller i davant la submissió del marit, volen aparentar una riquesa que no posseeixen. Així, la comicitat sorgeix de la confrontació de l’artificialitat amb la realitat, donant lloc a un joc que combina el costumisme amb l’absurd. Don Pío i Doña Benita representen l’evolució de la classe social baixa cap a un estatus consumista amb l’adquisició d’una rentadora automàtica, un automòbil, etc. S’ha de mencionar la violència física, amb autèntiques pallisses, que aplica la Benita a en Pío. Igual que en d’altres sèries, la censura va modificar aquestes relacions i va provocar l’entrada d’un nou personatge, Luisito, el nebot de la parella, que va néixer a principis dels anys cinquanta i es va integrar a la sèrie per adaptar la parella a l’esterotip de família políticament correcta.

Tot i que en general no queda gaire clar on viuen Don Pío i Doña Benita ja que a les sèries de Bruguera l’entorn urbà no estava individualitzat, en una de les historietes apareix la seva adreça: carrer Merlucete, número113, àtic. Els escassos canvis físics en la parella protagonista van ser caricaturitzats pel propi Peñarroya en vàries historietes de principis dels anys setanta; en una d’elles, un dels seus veïns arriba a assegurar que estan com a la primera historieta.

Personatges

Don Pío
La precaria pillería que muestra don Pío en sus primeras historietas pronto es sustituida por una personalidad gris. Falto de carácter y de objetivos, se muestra bastante ignorante e inocente, y es víctima de su propia candidez y objetivo de burlas y humillaciones.

Doña Benita
Doña Benita sí tiene muy claro su destino en esta vida, ascender en la escala social. Es una mujer lista y hacendosa, y también despilfarradora y de carácter difícil, por no hablar de su absoluta falta de modestia.

Luisito
El sobrino de la pareja, Luisito, es un niño modosito, discreto y muy educado, no demasiado hábil en asuntos escolares, que casi nunca plantea excesivos problemas a sus tíos.

Compartir