La familia Cebolleta

Vázquez juga en aquesta sèrie a destruir la imatge de la llar familiar com a refugi de la pau casolana. Un dels mecanismes humorístics d'aquesta sèrie és l'intent continu de sortir de cop de la mediocritat i de les angoixes econòmiques. D’entre els incordis que en Rosendo, el pare de família, patia al tornar a la seva llar hi ha l'avi, personatge secundari i monotemàtic que té l’obsessió i la necessitat constants d’explicar les batalletes en les que va participar o que s'imagina que va participar. Va ser precisament aquesta mania que el va convertir en un personatge popular, i ell i les seves batalletes van passar a ser referència dels “pesats” que s'obstinaven a explicar als altres suposades gestes amb la frase: “Expliques més batalletes que l’avi Cebolleta”. Els Cebolleta van patir la censura, i la seva visió càustica de la realitat va canviar a partir de 1955.

L'enginy de Vázquez per a la historieta humorística i la seva capacitat per connectar amb lectors d'edats molt variades van suposar per a l'Editorial Bruguera un important llegat de sèries populars però, com va passar amb gairebé totes elles, La familia Cebolleta no va poder sostreure’s de la indisciplina de l'autor, molt irregular en el lliurament dels seus treballs. Per aquesta raó, moltes de les historietes d'aquesta sèrie publicades entre 1962 i 1965 a El DDT van ser escrites i dibuixades per autors que no en signaven les pàgines (Blas Sanchís entre d’altres), desapareixent finalment La familia Cebolleta de la capçalera quan aquesta es va reconvertir en una revista d'humor per a adults de gran format, una etapa situada entre 1965 i 1966. Vázquez va realitzar algunes noves entregues, publicades a Pulgarcito, però la sèrie no va reaparèixer totalment fins el 1967 amb el naixement de la tercera etapa de DDT (ara sense l’article). Va ser un dels millors moments creatius de Vázquez, que va realitzar en aquella època algunes de les seves historietes més brillants. La familia Cebolleta va continuar publicant-se entrada la dècada dels setanta a Tío Vivo, i es va convertir a partir d'aquell moment en una presència habitual en diverses capçaleres, però la majoria de pàgines eren reedicions de les publicades en dècades anteriors.

Personatges

Abuelo Cebolleta
A l'avi només l’interessa trobar un receptacle per explicar les seves batalletes -i si és de la família, millor-, objectiu pel qual serà capaç de tot.

Diógenes
Passa de ser un estudiós i un lector voraç a un nen una mica assilvestrat que practica un cert sadisme en els seus jocs.

Leonor
És una mestressa de casa d'acord amb el seu destí que sap treure profit de la ingenuïtat del seu marit.

Loro
És un animal molt xerraire i fumador, indolent i donat a la filosofia, amb un cert toc de cinisme.

Pocholita
Apareix poc i només durant els primers lliuraments, i ho fa per lluir modelets i tipus, a la recerca d'un nuvi amb el que casar-se.

Rosendo Cebolleta
És l'únic membre de la família Cebolleta que apareix en tota la sèrie. Es tracta d'un home poc exigent que es conformaria, si pogués, amb llegir tranquil·lament el diari a la seva embogida llar. Mancat de dots de comandament, evoca indiferència tant en l'entorn familiar com en el professional, on les seves dots d'adular l'empresari de torn no el salven d'un treball excessiu i frustrant.