Xots

Xots pot canviar el seu estil de dibuix a voluntat, segons el tema tractat en cada moment. Un original seu tan aviat fa pensar en Topi com evocar Hergé, Hugo Pratt o Junceda, pel qual sent una predilecció especial.

La signatura de Jordi Clapers, Xots, és el so que li sortia quan era petit i volia dir el seu propi nom. Tot i que va néixer a Calders, es considera fill de Sant Llorenç Savall ja que hi va anar de ben petit i s'hi va estar fins als deu anys, quan se'n va anar a estudiar a Vic. Quan va acabar el batxillerat, va marxar a Barcelona i, com que es volia dedicar al dibuix i, sobretot, al còmic, va ingressar a l'Escola Massana. Malauradament, en aquell moment li va arribar l’hora d'anar a fer el soldat. Va començar el servei obligatori a Mallorca i el va acabar al Sàhara en durant l’anomenada “marxa verda” (1975). Va passar tot el temps en un escamot dels coneguts com a “homes-peix”, que li va descobrir una altra de les seves aficions: el submarinisme.

Quan va tornar a Barcelona es va dedicar plenament al dibuix i es va instal·lar en un petit estudi, a sobre del restaurant d'un cosí seu. Mentre l'ajudava a servir els menjars, dibuixava per als darrers números de Patufet (1973), just abans que el setmanari plegués.

Va conèixer en Manel Sabater, aleshores un noi amb bones idees de guionista que es feia dir Mautro, i van formar una mena de societat (Xots & Mautro), amb la què van començar a recórrer editorials i revistes. Van trobar feina a Tretzevents, on hi van fer uns personatges medievals que van tenir un cert èxit. D'allà van passar a Cavall Fort on, cap al número 300, van començar a fer un personatge esprimatxat a l'estil Coll anomenat Camús. Per cada historieta d’En Camús els pagaven mil pessetes. Aquest personatge, i l’adaptació que en fa amb en Mautro al guió de La revolta dels animals de George Orwell, seran especialment recordats pels lectors de Cavall Fort d’aquella època.

L'any 1975 es va casar i se'n va anar a viure a Castellar del Vallès. Va començar a perdre contacte amb en Mautro i, a partir d'aleshores, va començar a treballar pel seu compte. Va publicar a Muchas gracias, El Papus i TBO on, a més d’En Camús, hi va fer aventures llargues i pàgines especials. També publicava al suplement del diari barceloní Tele/eXpres un personatge, mig nacionalista mig ecologista, anomenat Mustela. Entre 1977 i 1979 es va dedicar a il·lustrar llibres. El 1979 va començar una tira anomenada Tira Faula a la revista Canigó, inspirada en el llibre La rebel·lió dels animals de George Orwell i que tenia lloc en una granja, teòricament a Catalunya. Aquest llibre d’Orwell estava molt de moda a l'època. Hi ha també una altra versió als mateixos anys de Giraud.

Xots s’ha dedicat intensament a la il·lustració de llibres de tota mena, des de llibres escolars fins a llibres de ficció, entre d’altres. També ha fet exposicions, ha pintat murals i ha treballat per a editorials, tant del país com de fora. Clapers és un home metòdic que té, segons ell mateix, el vici de la documentació exhaustiva i que, de mitjana, treballa unes vuit hores diàries, però molt mal repartides. Jordi Clapers també és un especialista en el món de la infografia i és professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Publicacions: Canigó, Cavall Fort, Muchas gracias, El Papus, Patufet, T.B.O, Tele/eXpres, Tretzevents