Calonge

El calderí Antoni Calonge, pintor i dibuixant, amb una gran capacitat instintiva de creació, va ser una figura important en les publicacions per adults dels anys vuitanta. La seva mort prematura va impedir que el seu nom es consolidés com una de les primeres figures del dibuix del país. Les seves obres diferents i originals, el feien destacar a primera vista. De ben petit, amb quatre o cinc anys, es passava hores dibuixant en uns quaderns d'aprenentatge. El seu pare era ebenista, dissenyador de mobles i li havia inculcat la necessitat de tenir sempre en compte la geometria i la perspectiva, que precisament van ser elements bàsics en els seus dibuixos i uns dels fonaments de la seva singularitat. Als nou anys, va descobrir el llibre Dibujar es fácil (Alpha, 1958) que li va servir per practicar hores i hores amb un quadern i un llapis. Un cop acabat el batxillerat, va entrar a treballar a l'editorial Bruguera i allà va aprendre l'ofici.

Calonge era un autèntic artista i només cal contemplar els seus dibuixos d'una gran qualitat, les seves caricatures i fins i tot la seva obra pictòrica per confirmar-ho. Amb dinou anys ja dibuixava i pintava com un veterà, amb una seguretat i un ús del color gens habituals. Era un perfeccionista i cuidava els detalls, per petits que fossin, fins al punt que, en els seus dibuixos, no s'hi pot detectar el més mínim error i, si n'hi ha algun, de ben segur que és fet volgudament.

Calonge va començar a dibuixar a Bésame Mucho el 1980, però ben aviat va passar a El Víbora, on s'hi va estar la resta de la seva curta vida. L'empresa editora d'aquesta revista, La Cúpula, va publicar l'any 1983 un àlbum titulat Delirio Gráfico en el qual s'hi aplegaven esbossos i dibuixos inèdits de Calonge, entre ells una sèrie de dibuixos eròtics i gairebé pornogràfics. També va dibuixar a diaris com Catalunya Exprés o El Correo Catalán i a revistes com Interviú, El Papus o Don Balón.

De ben jove se li van diagnosticar uns desajustos psicològics, que, de vegades, provocaven alguns problemes de relació amb altres dibuixants i que l'acabaren conduint a una mort tràgica el dia de Nadal de 1988.

El mes d'octubre del 2015 el Museu Thermalia del seu poble natal, Caldes de Montbui (Barcelona), va dedicar una completa exposició a la seva trajectòria. Una mostra necessària per a recordar i divulgar el seu talent i els seus dots per la geometria i la perspectiva.

Publicacions: Bésame Mucho, Catalunya Exprés, Comix Internacional, Don Balón, El Correo Catalán, El País Semanal, El Papus, El Víbora, Interviú, Mundo, Viñetas.

Sèries: Bésame mucho (Pool Editorial, 1980), Calonge (La Cúpula – Delirio Gráfico, 1983), El cómic vivo (Cómix Internacional, 1984), El Gomis Guarro en España (Viñetas, 1981), Un día en un día (El Víbora, 1981).