JL Martín
JL Martín

Nom real: José Luis Martín Zabala

Naixement: Barcelona (Espanya) 1953.

País: Espanya

Enllaços: El Huffington Post, El Mundo, Lambiek, Comiclopedia, Wikipèdia,

Entrevistes:

Entrevista a Miquel Ferreres: «Si tingués una segona vida, tornaria a fer de dibuixant de diaris». Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2023

Entrevista a Miquel Ferreres: «Si tuviera una segunda vida, volvería a hacer de dibujante de periódicos» . Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2023

Entrevista a Kim «Faig humor, sense haver-me plantejat mai ser humorista.». Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2021

Entrevista a Kim: «Hago humor, sin haberme planteado nunca ser humorista. ». Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2021

Enrique Ventura, un creador polifacètic. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2021

Enrique Ventura, un creador polifacético. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2021

Històries d′El Jueves. Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2020

Historias de El Jueves. Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2020

Entrevista a Pere Olivé: «Las viñetas son como una fuente de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Entrevista a Pere Olivé: «Les vinyetes són com una font de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Albert Monteys, los referentes de un dibujante. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Albert Monteys, els referents d’un dibuixant. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Entrevista a Ricardo Peregrina: «L’humor és imprescindible a la vida». Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2019

Entrevista a Ricardo Peregrina: «El humor es imprescindible en la vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2019

Maikel, 40 anys dibuixant humor del bo. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2019

Maikel, 40 años dibujando humor del bueno. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2019

L’atemptat a El Papus i a la llibertat d’expressió 40 anys després. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2017

El atentado a El Papus y a la libertad de expresión 40 años después. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2017

Entrevista a Paco Mir. Un Tricicle apassionat per les històries d’aranyes. Sebastià Roig. Diari de Girona. 1992

Óscar. Habla el Premio Diario de Avisos al Mejor Guión de Historieta de Humor. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1986

Habla un mago del humor, Gin. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1985

Entrevista con el creador de Quico el progre y El Dios. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1982

Articles:

Hasta siempre Romeu. Redacción de El Jueves. El Jueves, número 2305. 2021

Bruguera por dentro. Conversación con Miquel Pellicer, director editorial. Jordi Riera Pujal. humoristan.org. 2020

Bruguera per dins. Conversa amb Miquel Pellicer, director editorial. Jordi Riera Pujal. humoristan.org. 2020

Carles Romeu: “L’humor no s’ha de deixar en mans dels graciosos”. Jaume Vidal i Xavier Roca. Avui. 2011

Tinta contra bales. Jaume Vidal. El Punt. 2011

El jutge Del Olmo ordena el segret d’”El Jueves” per una caricatura dels Princeps. Redacción Diari de Girona. Diari de Girona. 2007

Jaume Perich. 40 anys de Presència. Jordi Soler. Presència, Servei de gestió documental, Girona. 2005

“El Jueves” la revista dels dimecres. M. Miralles. Presència. 2002

J.A. Fernández, Fer. Jordi Soler. Presència. 1999

A la contra: José Luis Martín. Marta Clos, Jordi Garcia. Avui, Servei de gestió documental, Girona. 1996

Fer: “Cada acudit és un examen”. Víctor Saura, Jordi Garcia. Avui, Servei de gestió documental, Girona. 1995

Gin Caricaturista. El corcó cruel més venerable. Pere Cullell. Avui Diumenge. 1993

TV3 incorpora dibuixos animats en les transmissions de futbol. Gemma Casadevall. Avui. 1990

Entrevista con Kim, creador de “Martínez el facha”. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1990

Ediciones B, a por todas. Rafa Sáiz. Diario de Burgos. 1989

Òscar & Ivà. L’humor més lliure, la gràcia més corrosiva. Jordi Soler. Presència. 1989

Óscar. Un altre humor popular. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1983

Tom. La televisió com a musa inspiradora. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1983

Gin, polifacètic professional de l’humor. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1983

José Luis Martín. José Luis Martín. Historia de los comics, volumen IV, Josep Toutain, Barcelona. 1983

Guillén, entre el simbolisme i la càbala. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Romeu. Ambidextre i multiexpert. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Bibliografia:

Martín, José Luis. Desmemorias de una revista satírica. . Cúpula. Barcelona. 2023

Martín, JL; Sánchez, Jesús. El Jueves. La revista d′humor. . Ajuntament de Sitges. . 2023

Tarragona Coromina; Jordi; Martín Zabala, José Luis. Empresa familiar con humor. . Profit editorial. Barcelona. 2022

Riera Pujal, Jordi. El póster de El Jueves. . RBA libros. Barcelona. 2021

Riera Pujal, Jordi. Las portadas de El Jueves (2014-2020). De la coronación al coronavirus. . RBA libros. Barcelona. 2020

Riera Pujal, Jordi. El Jueves. Crónica sentimental de España. . RBA libros. Barcelona. 2019

Martín, José Luis. Quico Jubilata. . Sapristi. Barcelona. 2019

VV.AA.. El humor gráfico. . Diminuta. Barcelona. 2019

Martín Zabala, José Luis. Diputado Carlos Til. . Santiago Suarez. Canarias. 2017

Martín Zabala, José Luis. Jesusito y el fin del mundo. . Autoedición. Barcelona. 2013

Martín Zabala, José Luis. La sonrisa divina. . Icaria Editorial. Barcelona. 2010

Martín Zabala, José Luis. Jesusito demivida. . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2008

Martín Zabala, José Luis. La Biblia contada a los pasotas. . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2008

Martín, JL. Jesusito. 5 tomos. Ediciones El Jueves. Barcelona y Arriba el telón. 1983-2008 y 2013

Martín Zabala, José Luis. ¡Dios mío!. 16 volúmenes. Ediciones El Jueves. Barcelona. 1983-2008

Martín Zabala, José Luis. Jesusito Superstar. . Ediciones El Jueves. Barcelona. 1983

Martín, José Luis. Quico, el progre. 13 tomos. Planeta, Ediciones El Jueves, Ediciones B y autoedición. Barcelona. 1981-1993

Premis:

Premi Diario de Avisos, Guió historieta d'humor 1982

Premi Diario de Avisos, Dibuix historieta d'humor 1990

JL Martín

Estudiant de Psicologia i treballador de banca, va començar a publicar els seus acudits en setmanaris de crítica social i/o política com Mata Ratos, Por Favor o El Papus. Quan en 1976 li van oferir col·laborar assíduament en revistes com Penthouse, Interviu i el citat Mata Ratos, va demanar l’excedència de la banca i el 1977 va afegir a aquests treballs un encàrrec del diari La Vanguardia, on fins l’any següent va il·lustrar l’acudit de la secció “Sonrío, luego existo”. Va ser precisament el 1977 quan va participar en la creació d’un nou setmanari, cridat a tenir èxit (però això ells encara no ho sabien): El Jueves. Allà va canviar definitivament el seu possible futur com a funcionari bancari o psicòleg de masses pel d’humorista amb totes les de la llei. En aquesta publicació, José Luis Martín es va ocupar també de la direcció, a més de publicar acudits, seccions i, el mateix any 1977, de crear una nova sèrie, titulada inicialment El Dios i, posteriorment, ¡Dios mío! La seva no obsessió per la religió li va permetre convertir a Déu en personatge, una criatura amb vicis i virtuts que respecta els cànons estètics clàssics en la seva aparença però que transgredeix la seva distant i fins i tot amenaçadora visió. ¡Dios mío! es publica, amb algunes aturades, a El Jueves durant pràcticament tota la seva història, incloent alguns passatges llargs tan sonats com La Biblia contada a los pasotas (1980). Martín va arribar a escriure un musical basat en aquesta sèrie, però no va arribar a estrenar-se. Un dels “personatges” de ¡Dios mío!, Jesusito, gaudeix també d’històries pròpies, com Jesusito demivida (1983), Jesusito Superstar (1983) o, més recentment, Jesusito y el fin del mundo (2013).

El 1980 José Luis Martín va crear una tira diària, vella aspiració de tot humorista que es preï, protagonitzada per una nova criatura: Quico el progre. Aquesta sèrie, que desenvolupava la figura d’un “progre” dels anys seixanta i setanta descol·locat per la realitat dels vuitanta, va ser publicada a El Periódico de Catalunya (i a altres diaris i revistes) fins a 1989. També per aquest rotatiu barceloní, va començar una altra etapa d’aquelles que agraden als humoristes: publicar un acudit diari sobre l’actualitat política i social de país (entre 1997 i 2004). Mentrestant, en la seva trajectòria com a editor (des de 1982) i director d’El Jueves, es va afegir la publicació a Ediciones El Jueves de revistes com Titanic (1983), HDiosO (1986), Puta Mili (1992) o Mister K (2004) , així com de diverses col·leccions de llibres. També va publicar els seus acudits a revistes com Qué o Tiempo, entre d’altres, així com en diverses publicacions eròtiques alemanyes, sueques i daneses .

A part de tota aquesta activitat, José Luis Martín va emprendre una llarga trajectòria com a productor i guionista de televisió per Mad TV i altres empreses, escrivint guions i produint sèries com Tercera planta, inspección fiscal (1991), Quico (1992), Historias de la puta mili (guanyadora d’un premi Ondas, 1994), Mamá Carlota (2008), La Parejita (2008 , Oh, my God! (2009) o Fun Ball (2010). Associat a l’empresa Vania Produccions (fundada per Martín i per Carles Roca el 1996, es va convertir també en productor teatral i dramaturg. Per aquesta i altres productores va escriure adaptacions d’obres com Políticamente incorrecto (amb Jordi Galcerán i Paco Mir, de Ray Cooney, 1997), Matar al presidente (de Francis Veber, 2004) o Misterioso asesinato en Manhattan (de Woody Allen, 2006), i peces originals com Rigor Mortis (2010).

Publicacions: Mata Ratos, El Papus, Por Favor, Bazaar, La Vanguardia, El Jueves, HDiosO, Qué, Tiempo, Penthouse, Interviú, El Periódico de Catalunya.

Sèries: ¡Dios mío! (El Jueves, 1977), Quico el progre (El Periódico de Catalunya, 1980), Jesusito (El Jueves, 1983).

Compartir