Quico Jubilata

Quico, el progre (1980-1989), la sèrie creada per J.L. Martín, va tenir un gran èxit popular des del seu inici a les pàgines de El Periódico de Catalunya. El cansament de l’autor per fer una tira diària durant tants anys en va motivar la desaparició. Després d’una llarga vinculació a El Jueves (1977-2016), amb trenta anys exercint-ne d’editor, el 2016 va decidir que es dedicaria només al que més li agradava fer, és a dir dibuixar, pintar i escriure. A finals d’aquest any va concretar la idea d’una continuació de la sèrie Quico, el progre, que va començar a publicar en una web pròpia a internet amb el nom de Quico Jubilata. Poc després, les tires van arribar a les xarxes socials. Uns mesos més tard van passar a publicar-se també en castellà i català al diari La Vanguardia.

En Quico va deixar de ser progre un coc va començar a guanyar-se bé la vida. Als anys setanta, a la universitat, havia simpatitzat, com molts d’altres de la seva generació, amb alguna de les organitzacions marxista-leninistes de l’època. I als vuitanta, quan ja feia prous diners al món de la publicitat, es va comprar un cotxe, una caseta a la platja, i es va anar oblidant de la ideologia comunista. Els anys han anat passant per als protagonistes de la sèrie. A en Quico, el poc cabell que li quedava se li ha tornat blanc, i ha perdut la batalla contra la bàscula. Després del seu divorci es va casar amb la Maria, que ara està jubilada com ell i és una dona interessada pels temes de creixement personal, dietes sanes, salud i el ioga. Els seus fills, que ja passen de la trentena, s’estan ubicant al mercat laboral. Els néts li han sortit “mogudets” i estan al dia de les noves tecnologies. Un dels seus néts és un nen etíop adoptat. Els seus amics estan, com ell, jubilats.  

A la tira humorística, l’autor prefereix no tocar l’actualitat política, sinó centrar-se en parlar de la vida d’una persona que ja passa dels seixanta i, en teoria, disposa de tot el temps lliure que vulgui. Tot i això, en Quico passa força temps fent de cangur dels seus nets, i té alguns problemes de comunicació amb els fills per aquest tema. Amb una ironia amable i, de vegades, esmolada, el personatge comenta la vida dels fills, dels néts, les prohibicions dels metges, les malalties pròpies de l’edat i els problemes que li causa l’ús de les noves tecnologies.

Es tracta d’una sèrie humorística d’un autor veterà, que mostra amb habilitat el dia a dia d’un senyor jubilat i retrata les relacions que manté amb la família i els amics. La tira pretén llençar un missatge optimista. Quico, com l’autor, va néixer en ple franquisme, i tot i els problemes complexes del món sap valorar com ha avançat la societat des de quan ell era jove.

Els originals de les tires es poden comprar al seu web. Els diners de la seva venda està destinat a contribuir al manteniment d’Humoristan.

Personatges

Albert
El fill del Quico, és un alt funcionari i té grans ambicions polítiques.

Diana
La filla del Quico, és antisistema i treballa per a ONG's.

Maria
La dona que comparteix la vida amb el Quico. És de la mateixa edat que el Quico.

Quico
Un jubilat sexagenari, una mcia panxut, amb ulleres i barba blanca.