Ballesta

En Juan Ballesta ha estat reconegut internacionalment pels seus acudits polítics publicats a la premsa d’Espanya, Itàlia, els Estats Units i França, entre d’altres països. Durant la seva carrera, Ballesta ha exercit com a dibuixant, humorista gràfic, il·lustrador, periodista i pintor.

La seva primera feina va ser al diari madrileny Informaciones el 1953. Més endavant, es va incorporar com a col·laborador al setmanari d’humor Don José, un suplement del diari España de Tánger. El 1958 se’n va anar a Londres, on va estar fent classes a la St. Martin’s School, i alhora publicava en diversos mitjans entre els quals trobem el Daily Mirror i The Tatler. Va ser col·laborador de la famosa revista La Codorniz a partir del 1963, tot i que la seva presència a la revista no va ser constant. Els seus acudits destacaven pel seu humor negre i els acudits muts, acompanyats d’un estil experimental en constant innovació que es nodria de les corrents pictòriques d’avantguarda com el neoexpressionisme, en la línia d’altres autors com Chumy Chúmez o Julio Cebrián. Uns anys més tard, després de guanyar la beca Juan March de gravats a Perusa, es va traslladar a Itàlia. Allà va viure fins el 1978, i durant aquest temps va publicar en diverses revistes italianes com L’Espresso, Linus, Rizzoli, Panini i Feltrinelli. Passada aquesta època, va tornar a Espanya i es va unir al Grupo 16, un conglomerat mediàtic que aglutinava diverses publicacions i que es va fundar en els primers anys després de la mort de Franco. Ballesta fou director artístic i col·laborador a la revista Cambio 16, va participar a Diario 16 i va publicar setmanalment un acudit a Motor 16 durant més de 20 anys. Alguns d’aquests acudits els va recollir l’editorial Glénat amb el títol TU MI TURBO el 1990. Quan el Grupo 16 es va dissoldre l’any 2001, Ballesta va passar una època centrat en la pintura.

Ballesta va col·laborar en l’edició espanyola de la revista de còmics francesa Hara-Kiri, que es va començar a publicar el 1980 amb un humor molt més provocador i incisiu que el que era habitual a l’Espanya franquista. També va publicar a les revistes Tótem i El Jueves. Entre les publicacions de premsa on ha participat hi destaquen Le Monde, The Washington Post, The Herald Tribune, Courrier International, Paris Match, Interviú, Revista Credencial, de Bogotà, Consejeros, Otros sí i La Ilustración, de Madrid, entre d’altres. Ha treballat també per a Amnistia Internacional i Reporters Sense Fronteres. Els seus temes predilectes són la política i la vida en parella, que ha tractat extensament en la seva obra, assolint un gran domini en l’ús de la ironia i l’acudit crític i carregat de contingut que incita a la reflexió.

Els seus dibuixos s’han exposat al Museu de l’Humor de Basilea, a la Biblioteca de Documentació Internacional de París, a la fundació de la Universitat d’Alcalá, a la Biblioteca Nacional d’Espanya i, més recentment, al Museu d’Humor Gràfic Dulcinea (Toledo). El 2002, Ballesta va representar Espanya en una exposició dedicada a l’humor mundial que es va celebrar al Museu d’Història Contemporània de París. També ha rebut guardons com el premi Club Internacional de Prensa l’any 2000.
L’any 2002 les seves obres van formar part de l’exposició La democracia en viñetas, celebrada al hall de columnes del Congrés dels Diputats, on també s’hi van exposar obres de Chumy Chúmez, Perich, El Roto, Forges, Mingote i molts altres dibuixants. Més endavant, el 2013, va participar en una exposició titulada Transición en tinta china que es va celebrar entre els mesos de maig i agost a la Biblioteca Nacional d’Espanya. En aquesta mostra també hi van exposar altres dibuixants com Siro López Lorenzo, Juan José Guilé i Peridis.

Actualment viu a Madrid, i continua publicant els seus dibuixos a la premsa, publicitat, llibres infantils i altres feines d’edició.

Publicacions: Cambio 16, Consejeros, Courrier International, Don José, El Jueves, Feltrinelli, Hara-Kiri, Herald Tribune, Informaciones, Interviu, L’Espresso, La Codorniz, La Ilustración, Le Monde, Linus, Motor 16, Panini, Paris Match, Revista, Credencial de Bogotá, Rizzoli, Totem, Washington Post