El Roto

Nom real: Andrés Rábago García

Pseudònims: A. Rábago, Jonás, OPS, Ubú,

Naixement: Madrid (Espanya) 1947.

País: Espanya

Enllaços: Andrés Rábago, El comic en RTVE, El País, Tebeosfera, Wikipedia,

Articles:

Las viñetas que se reconocen. Álex Grimeljo. El País Semanal. Hemeroteca El País http://elpais.com. 2014

Miguel Brieva “La sátira puede der demoledora, pero lo es con un objetivo constructivo”. Mariola Olcina Alvarado. El Ecologista, número 72. 2012

La aventura periodística. Jaume Capdevila. El gran Vázquez. Coge el dinero y corre, editorial Dolmen, Palma de Mallorca. 2011

Andrés Rábago, más allá de El Roto, representa una realidad iluminada. Juan Bufill. La Vanguardia. 2007

A los seres humanos nos sobran humos. Ima Sanchís, Dani Duch. La Vanguardia. 2004

Humor, arsenal. Ivan Pintor Iranzo. Culturas La Vanguardia. 2003

El Roto, viñetista filósofo. Félix Pérez-Hira, Isabel Gómez Melenchón, Jonathan Brown. Culturas La Vanguardia. 2003

J.A. Fernández, Fer. Jordi Soler. Presència. 1999

Gin y el arte con minúsculas. Juan Bufill. El Tebeo del Saló, Barcelona. 1994

Gallego & Rey, la parodia irreverente. J.V. Chulia, J. Puchades. GR El Maquinista Mensual. 1992

Òscar & Ivà. L’humor més lliure, la gràcia més corrosiva. Jordi Soler. Presència. 1989

El humor en la transición. Manuel Vicent. Triunfo. 1982

Manolo Summers: “Todo lo que soy se lo debo a mi padre”. Eliseo Albarran. Lecturas, número 1423. 1979

Bibliografia:

El Roto. El libro verde. . Reservoir Books. Barcelona. 2014

El Roto. Oh la l'art. . Libros del Zorro Rojo. Barcelona. 2013

El Roto. A cada uno lo suyo. . Reservoir Books. Barcelona. 2013

El Roto. Camarón que se duerme (se lo lleva la corriente de opinión). . Reservoir Books. Barcelona. 2011

El Roto. Viñetas para una crisis. . Reservoir Books. Barcelona. 2011

El Roto. Vocabulario Figurado 2. . Reservoir Books. Barcelona. 2007

El Roto. El libro de los desórdenes. . Reservoir Books. Barcelona. 2006

El Roto. Vocabulario figurado. . Círculo de Lectores/Mondadori. Madrid/Barcelona. 2005

El Roto. El libro de los abrazos. . Círculo de Lectores. Madrid. 2004

OPS. Bestiario. . Medusa Ediciones. Pozuelo de Alarcón, Madrid. 2002

El Roto. El pabellón de azogue. . Círculo de lectores/Mondadori. Madrid/Barcelona. 2001

El Roto. El fogonero del Titanic. . Temas de hoy. Madrid. 1999

OPS/El Roto/Andrés Rábago. La visita inesperada. . Centro Cultural Conde Duque. Madrid. 1998

OPS/El Roto/Andrés Rábago. La memoria del constructor. . Diputación de Sevilla. Sevilla. 1998

El Roto. Habas contadas. . Promoción Popular Cristiana. Boadilla del Monte, Madrid. 1994

El Roto. De un tiempo a esta parte. . Ediciones de la Torre. Madrid. 1991

OPS. La cebada al rabo. . Ed. Cuadernos para el diálogo. Madrid. 1975

OPS. Ovillos de baba. . Ed. Castellote. Madrid. 1973

OPS. Mitos, ritos y delitos. . Ed. Fundamentos. Madrid. 1973

OPS. Los hombres y las moscas. . Ed. Fundamentos. Madrid. 1971

Premis:

Premis Gat Perich 1997

​Premi Iberoamericà d'Humor Gràfic Quevedos 2004

Premi Diario de Avisos, Guió historieta d'humor 2011

El Roto

Creador polifacètic, amb un univers molt personal, s’ha aproximat tant a l’humor gràfic com a la pintura i la historieta. El 1968 va començar a publicar sota el pseudònim OPS, amb un estil que, segons explica el seu propi web: “feiareferència a l’inconscient i el situava en un context estilístic proper al surrealisme i al moviment Pànic”. Amb la signatura OPS va col·laborar en diverses publicacions satíriques i humorístiques com ara Hermano Lobo, La Codorniz o El Jueves, així com en revistes culturals com La  Estafeta Literaria, Cuadernos para el diálogo, Ajoblanco o Triunfo, i revistes de còmic per a adults com ara Totem o Madriz.

Amb el pseudònim d’El Roto, que en realitat va crear als anys setanta però que no va començar a utilitzar regularment fins a la dècada dels noranta, es concentra en una aguda sàtira social de l’actualitat amb la qual, segons el seu web: “intenta cada dia trencar amb la condició de l’individu-massa i conscienciar-lo d’una realitat anestèsica”. Tot un referent de l’humor adult i precís, ha col·laborat sota aquest nom a revistes com Cambio 16 o Tiempo i en diaris com Diari 16, El Periódico de Catalunya i, sobretot, des del 1990 i fins a l’actualitat, a El País.

Paral·lelament, amb la signatura d’A. Rábago, ha desenvolupat una carrera com a pintor amb un estil que, recorrent de nou al seu web, “transcendeix la consciència individual i es situa en un nivell més profund, en un territori espiritual des d’on observa i intenta obrir-se camí per un cosmos que defeineix a partir de la seva pròpia experiència.” Els seus quadres i il·lustracions s’han exposat en galeries d’art i diverses institucions, i compta amb prop de noranta mostres individuals.

Juntament amb Gabriel Blanco és coautor del curtmetratge animat La edad del silencio (1978), premiat al Festival Internacional de Cinema de San Sebastián. Ha il·lustrat diversos llibres de l’escriptor Manuel Vicent i ha desenvolupat una faceta com a escenògraf per a textos de Luis Matilla i del grup Ditirambo.

Entre els guardons que ha obtingut, destaquen: Premio Francisco Cereceda de periodismo (1993), Premio al Pensamiento de Cambio 16 (1995), Premio al Mérito Urbanístico del Club de Debates Urbanos (1997), Premio Internacional del Humor Gat Perich (1997), Best of Newspaper Design (EE UU, 1997), Prix de dessin de presse du Courrier International (Francia, 1999), Premio Julián Besteiro de las Artes y las Letras (2005), Premio Iberoamericano de Humor Gráfico Quevedos (2004), Medalla FAD (2006), Premio Asociación Pro Derechos Humanos (2011), Premio Nacional de Ilustración (2012) i Premio Cálamo Extraordinario (2013) pel seu llibre Oh, la l’art, editat per Libros del Zorro Rojo.

Publicacions: Ajoblanco, Cambio 16, Cuadernos para el Diálogo, Diarioo 16, El Cocodrilo, Leopoldo, El Cuervo, El Humor de El Imparcial, El Jueves, El Ojo Clínico, El País, El Periódico de Catalunya, El Víbora, Hermano Lobo, La Codorniz, La Estafeta Literaria, Madriz, Medios Revueltos, Muy Señor mío, Tiempo, Totem, Triunfo

 

Compartir