El Roto

Creador polifacètic, amb un univers molt personal, s’ha aproximat tant a l’humor gràfic com a la pintura i la historieta. El 1968 va començar a publicar sota el pseudònim OPS, amb un estil que, segons explica el seu propi web: “feiareferència a l’inconscient i el situava en un context estilístic proper al surrealisme i al moviment Pànic”. Amb la signatura OPS va col·laborar en diverses publicacions satíriques i humorístiques com ara Hermano Lobo, La Codorniz o El Jueves, així com en revistes culturals com La  Estafeta Literaria, Cuadernos para el diálogo, Ajoblanco o Triunfo, i revistes de còmic per a adults com ara Totem o Madriz.

Amb el pseudònim d’El Roto, que en realitat va crear als anys setanta però que no va començar a utilitzar regularment fins a la dècada dels noranta, es concentra en una aguda sàtira social de l’actualitat amb la qual, segons el seu web: “intenta cada dia trencar amb la condició de l’individu-massa i conscienciar-lo d’una realitat anestèsica”. Tot un referent de l’humor adult i precís, ha col·laborat sota aquest nom a revistes com Cambio 16 o Tiempo i en diaris com Diari 16, El Periódico de Catalunya i, sobretot, des del 1990 i fins a l’actualitat, a El País.

Paral·lelament, amb la signatura d’A. Rábago, ha desenvolupat una carrera com a pintor amb un estil que, recorrent de nou al seu web, “transcendeix la consciència individual i es situa en un nivell més profund, en un territori espiritual des d’on observa i intenta obrir-se camí per un cosmos que defeineix a partir de la seva pròpia experiència.” Els seus quadres i il·lustracions s’han exposat en galeries d’art i diverses institucions, i compta amb prop de noranta mostres individuals.

Juntament amb Gabriel Blanco és coautor del curtmetratge animat La edad del silencio (1978), premiat al Festival Internacional de Cinema de San Sebastián. Ha il·lustrat diversos llibres de l’escriptor Manuel Vicent i ha desenvolupat una faceta com a escenògraf per a textos de Luis Matilla i del grup Ditirambo.

Entre els guardons que ha obtingut, destaquen: Premio Francisco Cereceda de periodismo (1993), Premio al Pensamiento de Cambio 16 (1995), Premio al Mérito Urbanístico del Club de Debates Urbanos (1997), Premio Internacional del Humor Gat Perich (1997), Best of Newspaper Design (EE UU, 1997), Prix de dessin de presse du Courrier International (Francia, 1999), Premio Julián Besteiro de las Artes y las Letras (2005), Premio Iberoamericano de Humor Gráfico Quevedos (2004), Medalla FAD (2006), Premio Asociación Pro Derechos Humanos (2011), Premio Nacional de Ilustración (2012) i Premio Cálamo Extraordinario (2013) pel seu llibre Oh, la l’art, editat per Libros del Zorro Rojo.

Publicacions: Ajoblanco, Cambio 16, Cuadernos para el Diálogo, Diarioo 16, El Cocodrilo, Leopoldo, El Cuervo, El Humor de El Imparcial, El Jueves, El Ojo Clínico, El País, El Periódico de Catalunya, El Víbora, Hermano Lobo, La Codorniz, La Estafeta Literaria, Madriz, Medios Revueltos, Muy Señor mío, Tiempo, Totem, Triunfo