Buxadé

Nom real: Jordi Buxadé Tonijoan

Pseudònims: Bux, George Buxadé, Jordi 4P, Jordiat,

Naixement: Barcelona (Espanya) 21/04/1930.

Defunció: Barcelona (Espanya) 1997.

País: Espanya

Enllaços: Lambiek, Wikipèdia,

Entrevistes:

Entrevista con uno de los mejores historietistas del mundo en la historieta western, Jordi Buxadé. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Bibliografia:

Giralt, Lluís; Regás, Francesc. Els dibuixants de TBO. Dibuixos originals 1930-1980. . Museu Etnogràfic Vallhonrat. Rubí. 2005

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Buxadé Tonijoan, Jordi. Fred Harman. Comics y western. Comics de texto. núm: 2, Toutain editor. Barcelona. 1982

Ramírez, Juan Antonio. La historieta cómica de postguerra. Colección Memoria y Comunicación. Cuadernos para el Diálogo. Madrid. 1975

Buxadé

Va ser estudiant de música i va a arribar a ser un reconegut intèrpret de jazz. Sembla que va ser Tete Montoliu qui el va introduir en el món de les Jam Sessions a Barcelona. Els seus inicis com a historietista es remonten a l’any 1952, de la mà d’Hispano Americana de Ediciones. Era un dibuixant amb un gran talent per per mostrar l’expressivitat en els seus personatges. Durant la seva carrera va realitzar vàries sèries humorístiques per a publicacions infantils juvenils. En aquest terreny, amb un grafisme més caricaturesc, va col·laborar a còmics clàssics dels anys cinquanta com El Botones (amb Tony, 1952), Nicolás (Duffy, 1954), Florita (Jane, 1955), Yumbo (Gafitas y Margarita, 1957) o la primera època de Tío Vivo (Pistol Jim, 1958). També va escriure i dibuixar sèries d’humor per les revistes de l’Editorial Bruguera com Fulgencio carburador, un chófer de lo mejor (Pulgarcito, 1958), Teodoro, buscador de oro (Tío Vivo, 1964), Smith y Cía. (DDT, 1967) o les primeres entregues d’El capitán Serafín y su grumete Diabolín (DDT, 1967), saga que seria continuada pel Segura. També a treballar coma  humorista a la revista Gaceta Junior amb Daniel Boom (1969) i Cow-Boy Tim (1970), i va crear al personatge principal d’aquest tebeo, Pecas Kid (1984).

Era un gran amant de tot allò que estigués relacionat amb el western i va produir moltes historietes de grafisme i contingut realistes d’aquest gènere. De fet, va arribar a conèixer a un dels grans especialistes en còmics de western, el nortamericà Fred Harman (creador de la tira Red Ryder), amb qui va mantenir una llarga amistat. A més de les seves sèries humorístiques (algunes d’elles “de l’Oest”), va crear sagues western com Jim Huracán (1959), Ringo Ley (1960) o Buck Tyler (1981),  a més de diversos quaderns per a col·leccions com Oeste o Hazañas del Oeste, entre d’altres; també va fer portades per a novel·les d’aquest gènere. Buxadé va realitzar algunes historietes humorístiques eròtiques, i va tenir una àmplia trajectòria com a dibuixant publicitari. D’entre les seves grans passions també hi havia l’astronomia i la ciència ficció.

Publicacions: El Botones, Paseo Infantil, Yumbo, Tío vivo (1ª y 2ª èpoques), PZ, Ringo, Ringo Ley, Chito, Comix Internacional, DDT, El DDT, Florita, Gaceta Junior, Hara Kiri, L’Infantil/Tretzevents, Nicolás, Pepe Cola, TBO, Topo Gigio, Trinca, Zipi y Zape, Mata Ratos, Pulgarcito.

Sèries: Cow-boy Tim (Gaceta Junior, 1970; Piñon, 1971 y Chito, 1975), Daniel Boom (Gaceta Junior, 1969), Davy Crockett (Yumbo, 1956), Duffy (Nicolás, 1954), El capitán Serafín y su grumete Diabolín (DDT, 1967), Fulgencio Carburador, un chófer de lo mejor (Pulgarcito, 1958), Gafitas y Margarita (Yumbo, 1957), Jane (Florita, 1955), Pecas Kid (Pecas Kid, 1984), Pistol Jim (Tío Vivo, 1ª época, 1958), Ringo Ley (con Jesús Rodríguez Lázaro, Íbero Mundial de Ediciones. 1960), Smith y Cía (DDT, 1967), Teodoro, buscador de oro (Tío Vivo, 2ª época, 1964).

Compartir