Brunet

Dibuixant, caricaturista, il·lustrador i aquarel·lista format a l'escola de la Llotja, on va tenir per mestres a Antoni Caba, Claudi Lorenzale o Eusebi Planas. El seu talent per al dibuix es va manifestar de molt jove, amb el que va aconseguir una beca per estudiar a Leipzig i París, on es va formar en l'art de la litografia amb Mercier.

Josep Maria Cadena ha localitzat el seu primer dibuix en l'almanac de 1895 de L'Esquella de la Torratxa, on va publicar mentre feia al servei militar als vint-i-un anys. A partir d'aquest moment va començar a publicar assíduament en aquesta revista i a La Campana de Gràcia. Aquests primers dibuixos encara no són caricatures, sinó que es tracta d'apunts del natural, vistes pintoresques i escenes realistes en un perfecte estil acadèmic que Brunet mai va deixar de practicar en les seves aquarel·les i que va recollir en llibres com Caps de casa (1922) o Testes de la terra (1929), que resulten gairebé estudis d'antropologia visual.

Amb el canvi de segle el seu estil va anar evolucionant cap a la caricatura, amb traços més exagerats i gruixuts, i va aconseguir una certa popularitat amb una sèrie d'ex-libris satírics dedicats a diverses personalitats polítiques, que després es recollirien en un àlbum. Entre 1903 i 1911 es va convertir en el principal dibuixant del setmanari El Diluvio ilustrado, on les seves vinyetes, d'una ferotge mordacitat, mossegaven sense contemplacions als poders polítics i eclesiàstics. Brunet estava en el moment més dolç de la seva carrera, el seu traç es va afinar i el seu estil es va refermar de manera que les portades i vinyetes que deixava en les pàgines d'El Diluvio Ilustrado, caricatures anticlericals d'una mordacitat vibrant, formen part de les millors pàgines de la sàtira espanyola del segle XX. Durant un breu període el seu dibuix, influenciat al seu torn pels dibuixants alemanys que havia conegut de primera mà després de passar per Leipzig, va exercir una forta influència sobre un jove Junceda.

Brunet també va dibuixar a Cu-cut!, Palla Nova, La Esfera, Ja-Ja, Dominguín i al diari madrileny ABC. Durant la Primera Guerra Mundial va viatjar al front per fer diversos reportatges gràfics sobre el conflicte. Va participar en alguns salons d'humoristes i va publicar diversos llibres de vinyetes entre els quals cal destacar l'àlbum en gran format La Constitucion Política Ilustrada.

Va ser professor de dibuix a l'Escola del Treball de Barcelona, càrrec del que va ser destituït durant la República en considerar-se’l pro-monàrquic per haver col·laborat amb els seus dibuixos al periòdic ABC (oblidant seves caricatures republicanes a El Diluvio, L'Esquella i La Campana). Malgrat la seva activitat com a dibuixant de premsa, mai va deixar de dibuixar aquarel·la ni de col·leccionar antiguitats i curiositats artístiques que va exhibir a la seva galeria, anomenada el "Cau Brunet", a Badalona.

Publicacions: ABC, La Campana de Gràcia, Cu-cut!, El Diluvio Ilustrado, Dominguin, La Esfera, L'Esquella de la Torratxa, Ja-Ja, Palla Nova.