Eusebi Planas
Eusebi Planas

Nom real: Eusebi Planas i Franquesa

Pseudònims: Felipó,

Naixement: Barcelona (Espanya) 1833.

Defunció: Barcelona (Espanya) 12/05/1897.

País:

Enllaços: Academia.edu, Piscolabis. Eusebi Planas i l'inici de la pornografia a Espanya, Piscolabis. Historia de una mujer, de Eusebi Planas (1880), Piscolabis. La vida d'una dona, de Josep Armet, la primera historieta catalana?, Racó.cat (pdf), Tebeosfera, Viquipèdia, Wikipedia,

Bibliografia:

VV.AA.. El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants catalans que cal conèixer. . Pòrtic. Barcelona. 2004

Chamorro, Thelma. Imágenes de México. Las historietas de El Buen Tono de Juan B. Urrutia 1909-1912. . Instituto Mora. México. 2002

Vélez, Pilar. Eusebi Planas (1833-1897). Il·lustrador de la Barcelona vuitcentista. . Curial edicions catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 1999

Bori, Salvador. Tres maestros del lápiz de la Barcelona ochocentista. Padró, Planas, Pellicer. . Ediciones Librería Milla. Barcelona. 1945

VVAA. Monografias históricas de Barcelona. Número 5. . Editorial Millà. Barcelona. 1945

Eusebi Planas

Eusebi Planas, fill d’una nissaga d’advocats provinents de La Bisbal d’Empordà, va néixer i va morir a Barcelona i va ser, amb diferència, el dibuixant més famós i més ben retribuït del seu temps. Això li va permetre portar una vida fastuosa, passejant a cavall pel Passeig de Gràcia i vestint-se a les millors botigues de Barcelona.

També va ser el rei del dibuix sobre la pedra litográfica. Va fer l’aprenentatge a París l’any 1849, on va adquirir una manera de fer innovadora que, un cop tornat a Barcelona i amb la col·laboració de Carles Labielle, li va permetre refundar aquesta tècnica, prescindint de totes les incomoditats que la feien dificultosa i dels seus resultats incerts. Un dels instruments que podia evitar era el famós morrió que els litògrafs havien de sostenir amb la boca mentre sostenien la pedra amb els colzes per evitar que el seu alè malmetés el dibuix. Aquestes incomoditats les va desterrar amb el mètode après a París i va aconseguir un producte final tan precís que va fer que aviat es veiés incapaç d’atendre totes les comandes. Va arribar a l’extrem de rebre pedres a casa a través d’un missatger que tenia l’ordre d’esperar fins que el dibuix estigués enllestit.

El nom de Planas també està associat indissolublement a les novel·les per entregues que es van fer molt populars en aquella Barcelona que acabava d’enderrocar les muralles. Una novel·la sense els dibuixos d’en Planas i sense les voluptuositats femenines que hi eren presents no tenia cap èxit però, en canvi, amb la seva col·laboració tenien les vendes assegurades. El mateix passava amb l’assistència a les festes i carnavals quan les targetes d’invitació eren dibuixades per ell.

Va il·lustrar nombrosos llibres com Los tres mosqueteros o Los miserables, però el seu gran èxit va ser l’àlbum Historia de una mujer, publicat el 1880. Es tractava d’una sèrie de làmines a color que narraven la història d’una dona lliurada als plaers del món, però que s’acaba convertint en una dona exemplar. Aquest àlbum podia estar basat en La vida d'una dona, una col·lecció de litografies amb text a sota formant una narració gràfica, firmades per Mrs. Wool i publicades en català l’any 1866.

Planas va ser un amant de la bona vida i de la gatzara. Seus són uns cèlebres dibuixos, qualificats de pornogràfics però d’una qualitat excel·lent, que, a causa d’una denúncia, li van ser confiscats per la policia. Entre les seves habilitats també s’incloïen les de fer il·lustracions al boix i a l’aquarel·la.

El 1865 es va casar amb Ángela del Monte i van tenir tres fills: l’Eusebi, en Rafael i la Beatriu. Vivien al carrer del Dormitori de Sant Francesc de Barcelona, però tenia el taller en una casa de tres pisos al carrer dels Banys, també a Barcelona. Sovint pujava al terrat de l’estudi a practicar una de les seves aficions, molt comuna en aquella època: fer volar estels. Ell mateix confeccionava i decorava els estels que feia servir.

A finals de segle, amb l’Exposició Universal de Barcelona (1888), el procediment litogràfic va començar a decaure i va ser substituït per mitjans més moderns. El seu fill Eusebi va morir i la seva filla Beatriu es va casar amb un dels seus deixebles, el també dibuixant Lluís Labarta.

En Rafael, l’únic fill que li feia companyia, el va assistir quan, el 12 de maig de 1897, als 64 anys, va tenir un atac de feridura que li va causar la mort. Un crític va escriure: “Barcelona perdió a su artista de la vida galante”.

Publicacions: Don Dinero-El café, El Cañón Rayado, La Escoba, Pelele

Compartir