Cornet

Dibuixant d'humor, fill de Gaietà Cornet i Mas (Barcelona, 1824-1897), enginyer industrial, impulsor de la taquigrafia i redactor del Diario de Barcelona. Va seguir professionalment els estudis tècnics del pare, va treballar a l'empresa La Maquinista Terrestre i Marítima i va ser catedràtic de dibuix a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, la qual va arribar a dirigir i de la que va ser expulsat durant la dictadura de Primo de Rivera. Va ser president de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona i la Federació d'Associacions d'aquesta professió a tota Espanya, i va estar al capdavant del comitè organitzador del Congrés Internacional d'Ensenyament Tècnic, celebrat a Barcelona el 1934.

Va destacar des de molt jove com a caricaturista, i als divuit anys es va integrar a la tertúlia del grup El Rovell de l'Ou, el qual realitzava una revista cal·ligràfica titulada Il Tiberio, on dibuixava utilitzant els pseudònims Corneta i Trompeta. El grup feia números especials dedicats als seus diferents membres, raó per la qual ell fou protagonista d'un d’aquests números.

L'afecció a la caricatura va fer que les obres que realitzava privadament fossin conegudes per un grup d'artistes que visitava a Apel·les Mestres al seu domicili al passatge Permanyer. Un d'ells, Josep Pascó, les va considerar dignes d’ésser publicades i va influir en Josep Roca i Roca, director de La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa, per a que les divulgués l’any 1900. Amb anterioritat havia realitzat una auca sobre Lo que puede la ambición, referent a la guerra de Cuba, i una altra titulada Una guerra en el Transvaal, o esto acabará muy mal; una sèrie de cinquanta cromos de propaganda per a la xocolata La Sultana i una altra de vint-i-quatre cromos sobre El lenguaje del bastón per a la xocolata Pi; i una col·lecció de postals de propaganda per a la fàbrica de gèneres de punt J. Grau i Cia, de Mataró.

En un principi signava amb el seu cognom, però Apel·les Mestres li va indicar que fes servir un cor flamejant, a l'interior del qual situés la síl·laba “net”, i així ho va fer des d’aleshores, encara que donada la seva gran producció en algunes publicacions moltes vegades va realitzar la seva obra anònimament. Però els seus treballs són fàcilment distingibles per les formes, generalment arrodonides, dels seus personatges de la classe mitjana barcelonina i, com va escriure Joan G. Junceda: "La vivacitat és la característica de l'art de Cornet i també la de la seva persona (...) poquets en trobaríeu que, com Cornet, sabessin fer viure els seus dibuixos, infondre en la matèria inert amb que han bastit les seves creacions el buf espiritual que les fa moure i circular i fer entremaliadures".

La relació de Cornet amb L'Esquella de la Torratxa va durar poc ja que el llavors novell dibuixant discrepava amb la línia ideològica de la publicació i va marxar al diari La Veu de Catalunya, més afí amb les seves idees d'un avançat catalanisme de dretes. L’any 1902 va ser promocionat a director artístic i principal col·laborador gràfic d'un nou setmanari titulat ¡Cu-Cut!, pel que va crear el personatge d'un pagès rodanxó i sorneguer que seria l'emblema de la publicació, que va significar una nova manera de fer dins de l'humorisme gràfic català. Gràcies a Cornet i als seus col·laboradors a ¡Cu-Cut!, l'humor català, sense perdre les seves característiques, va aplicar amb eficàcia el que llavors es feia als setmanaris humorístics de París.

Cornet va dedicar grans esforços a ¡Cu-Cut!, així com també va participar molt activament, a partir de 1905, en l'edició d’En Patufet. Al setmanari per a adults hi va compartir portades i contraportades amb Llaverias, mentre que a En Patufet va alternar aquesta tasca amb Junceda. Associat amb Josep Baguñà, va promoure els Espectacles Patufet i va crear la Unió de Fotogravadors, mentre que amb el seu fill gran, Gaietà, va promoure la representació de les magnetos i bugies M.E.A. (Manufactura Española de Acumuladores). A partir de 1912 va començar a col·laborar amb el diari carlí El Correo Catalán, del que va ser director artístic i en el que va realitzar durant anys acudits gràfics diaris dedicats a tractar la política espanyola.

Altres publicacions en les que va participar són La Senyera (1907), Garba (1905-1906), L'Estevet (1921-1923), Virolet (1922-1931), Mondial Humor (1912), Altaveu (1930), El senyor Canons (1925), El Sr. Daixonses i la Sra. Dallonses (1926), El Foc (1930), Altaveu (1930), Esquitx (1931-1936), El lliri blau (1934) i D.I.C. (1931-1932). Pel que fa a llibres per al jovent, els més coneguts entre els que va il·lustrar són Aventures del senyor Ruc, mestre d'estudi, de Pompeu Crehuet (1908); Aventures del Baró de Bola-Blava, de Clovis Eimeric (1924); El parer dels altres, primer llibre de contes del noi català (1925) i Història d'una vella que va engatusar al dimoni (1930), ambdós de Manuel Folch i Torres; i Primer llibre d'històries d'en Cornet (1909), de la seva autoria.

També va realitzar cartells per a ¡Cu-Cut!, En Patufet i Anís Cu-Cut, postals, ex-libris, petits impresos i obra gràfica per a exposicions, en especial agrupat dins la Penya Castanys, fundadora de l'organització N.I.P.U. (Ninotaires Independents Preus Únics).

Publicacions: Il Tiberio, L’Esquella de la Torratxa, La Veu de Catalunya, ¡Cu-Cut!, En Patufet, La Senyera, Garba, L'Estevet, Virolet, Mundial Humor, Altaveu, El senyor Canons, El Sr. Daixonses i la Sra. Dallonses, El Foc, Altaveu, Esquitx, El lliri blau, D.I.C.