El foc

El mes de gener de 1930 dimitia Primo de Rivera, qui des de 1923 havia governat Espanya després d'un cop militar amb el suport de la Monarquia. Després de sis anys amb la Constitució en suspens, Alfons XIII va nomenar president el cap de la casa militar del Rei, el general Damaso Berenguer, per pilotar el retorn a la democràcia i l'organització d'eleccions. En aquest període es van relaxar les lleis referents a la censura i es va produir un degoteig constant de noves capçaleres. Entre aquestes iniciatives hi trobem El Foc, una revista que va veure la llum a finals de maig de 1930 i que intentava recollir el testimoni de publicacions com El Borinot, L'Estevet o l'antiga Cu-cut!.

De nou, es tracta d'un intent del catalanisme polític de trobar una publicació que fes de portaveu dels seus interessos. Cornet, Junceda, Opisso, Moreno, Castanys, Siau, Benigani, Prat, Llaverias, Grapa i Tanyus van ser els dibuixants que van donar llustre a les pàgines de la revista, que no es cansava de reclamar amnistia i democràcia, així com l'enderrocament dels vestigis de la dictadura.

El setmanari refusava considerar-se independent, i reclamava ser dependent "dels interessos de Catalunya. I de res més. Catalunya enfora o endins, ençà o enllà, tot ens interessa sempre per Catalunya i per res més". Cada número constava de setze pàgines a dues columnes i es venia al preu de vint cèntims. Va tancar als nou números.

Principals col·laboradors: Castanys, Cornet, Benigani, Grapa, Junceda, Llaverias, Moreno, Opisso, Prat, Siau, Tanyus.