El Sr. Canons

El Senyor Canons apareix en plena dictadura de Primo de Rivera. Els principals impulsors de la revista van ser Valentí Castanys i l'equip que realitzava les revistes Xut! i Papitu, fetes pel mateix editor i que estaven especialitzades respectivament en l’humor esportiu i l’humor pseudoeròtic, que van intentar abordar la sàtira política. Però els temps no eren propicis per a la sàtira, i la censura va fer les pasqües a la nova revista: a cada número hi trobem articles ratllats, dibuixos suprimits i el rastre de la pressió de la censura que no deixava expressar lliurement, ni de forma indirecta o dissimulada, alguns temes.

La revista va treure el seu primer número el 24 gener de 1925 (encara que, per un error tipogràfic, la data que surt impresa en aquell exemplar és la del 24 de gener de 1924), i l'últim número de la primera època arribaria aviat, amb el número 8, el 14 de març de 1925. S’estampava en dos colors i cada número constava de setze pàgines amb dibuixos dels més importants humoristes catalans del moment: a més de Castanys hi trobem a Cornet, Junceda, Opisso, Quelus, Roqueta, Mallol i Nel.lo. Dels textos se n’encarregaven, encara que sense signatura, Francesc Madrid o Antoni Rué i Dalmau, habituals d'altres publicacions satíriques del moment com Papitu o L'Esquella de la Torratxa. La revista s'imprimia als Tallers Costa, els mateixos d’on van sortir tantes publicacions com el Cu-cut! de la segona època, les efímeres La Figa, La Piga i La Pepa, el longeu Papitu, el reeixit Xut! o el picant Nandu de Llofriu. El Senyor Canons tenia tots els ingredients per ser una revista magnífica, però no va poder ser.

El Senyor Canons, que es classificava com a "xiroi i baladrer" no va poder sobreviure a la censura de Primo de Rivera i només va poder publicar vuit números. A la caiguda del dictador, el 1930, va reaparèixer amb el mateix format, el mateix impressor i pràcticament el mateix equip. El primer número d'aquesta segona època apareixia el 25 d'octubre de 1930, i explicava que: “El Senyor Canons té una cartilla molt neta, i els pocs dies d'existència que va tenir, en plena Dictadura, va passar-los barallant-se amb la censura i fent filigranes per fer jeroglífics que poguessin molestar la U.P. (es refereixen a Unión Patriótica, el partit del règim). Els esforços d’El Senyor Canons foren del tot inútils, i al cap de vuit setmanes va morir a cops de llapis vermell i altres procediments eminentment expeditius. Avui, El Senyor Canons ressuscita rejovenit, i amb més ganes de lluita que mai...".

En aquesta segona època hi trobem dibuixos de Castanys, Junceda, Quelus, Opisso, Arturo Moreno, Prat, García Navarro, Passarell i Grapa però, malgrat la seva elevada qualitat i interès, aquesta nova aventura tampoc va aconseguir quallar. Només van aparèixer quatre números més.

Principals col·laboradors: Castanys, Cornet, García Navarro, Grapa, Junceda, Mallol, Nel·lo, Passarell, Prat, Opisso, Quelus, Arturo Moreno, Roqueta.