Quelus

Conegut com a Quelus (llatinització abreviada del seu nom de pila), Miquel Cardona, fill del destacat taquígraf Rafael Cardona i Mercader, va demostrar aviat les seves inclinacions artístiques envers el dibuix humorístic en diverses publicacions catalanes. Després de cursar els seus estudis generals a les Escoles Pies, va assistir a classes d’art al Polytecnicum i a la Llotja. Primer signava amb la seva inicial seguida del primer cognom, però després va adoptar Quelus per obviar creixents problemes amb la censura oficial. Va afegir al pseudònim la representació d’una rosa en honor a la seva xicota, de nom Rosa, amb qui després es va casar.

Admirador de Xavier Nogués i de Josep Obiols, Quelus posava de manifest a la seva obra la influència estilística d’aquests dos dibuixants. Tot i que n’era seguidor, es va anar establint en les seves pròpies maneres d’expressió, però les circumstàncies polítiques el van portar a exiliar-se a París en acabar la Guerra Civil i, finalment, a marxar a Caracas. Nacionalitzat a Veneçuela, va canviar d’activitat i es va convertir en un destacat estudiós del folklore del seu país d’adopció. Subdirector de l’institut de folklore de Caracas, després de la seva mort li van dedicar una sala de la institució. Pòstumament va aparèixer la seva obra Temas de folklore venezolano, un treball essencial en la seva especialitat.

Durant el seu exili parisí, època en la qual va arribar a treballar d’agricultor, Quelus va col·laborar en revistes catalanes de la diàspora com Catalunya i Per Catalunya alhora que cursava estudis sobre folklore. Després, un cop a Caracas, va publicar ocasionalment a la revista satírica El Morrocoy Azul.

Publicacions: Bella Terra, Cla i Català, Catalunya, D’Ací i D’Allà, En Patufet, El Borinot, El Sr. Daixonses i la Sra. Dallonses, El Morrocoy Azul. El Senyor Canons, Cinópolis, Gràcia-Ramblas, Jordi, L’Esquella de la Torratxa, La Publicitat, Per Catalunya, TBO, Virolet.