Jou

Nom real: Ramon Jou i Senabre

Pseudònims: Senabre,

Naixement: Gràcia (Barcelona, Espanya) 1893.

Defunció: Barcelona (Espanya) 1978.

País: Espanya

Bibliografia:

Capdevila, Jaume. La Campana de Gràcia (1870-1934). La primera publicació catalana de gran abast. . Pagés. Lleida. 2014

Capdevila, Jaume. L'Esquella de la Torratxa (1879-1939). Seixanta anys d'història catalana. . Efadós. El Papiol. 2013

Solà i Dachs, Lluís. L'humor català. 3 vols.. Bruguera. Barcelona. 1972

Jou

Dibuixant d'humor, il·lustrador i pintor, germà del gravador, tipògraf i dibuixant Lluís Jou. Es va formar a l'escola de Belles Arts de la Llotja i al Cerce Artístic, i va ampliar els seus estudis en diversos viatges a París, on residia el seu germà gran. Es va iniciar com a dibuixant satíric a El Diluvio Ilustrado, el suplement setmanal del diari republicà El Diluvio, i més endavant va publicar els seus dibuixos en les revistes de l'editor López (L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia), així com en diverses publicacions humorístico-festives, com Papitu, La Figa, La Piga, La Pepa o La Vergella. A L'Esquella i a Papitu, per diferenciar-se del seu germà, va signar molts dibuixos utilitzant com a pseudònim el seu segon cognom, Senabre. Segons algunes de les aproximacions biogràfiques consultades, va publicar també a la premsa francesa en publicacions com Pages Folles, Le Rire o Fantasio. Però cal tenir en compte que de vegades es confon la seva signatura amb la del seu germà (que va dibuixar a L'Assiette au Beurre, Le Frou-Frou, Le Rire o Le Sourire), ja que un signava Jou i l'altre signava L. Jou, però el pal de la L de vegades pot passar desapercebut entre la resta de traços del dibuix.

Els seus dibuixos, de gran sensibilitat artística tot i que amb major grau de deformació caricaturesca que els del seu germà, estan realitzats amb un expressiu traç que, a força de taques de tinta i subtils línies, conforma les escenes i personatges. A les seves vinyetes hi combina la frivolitat vitalista que explora en les revistes eròtiques, sicalípticas i galants, amb la mordacitat satírica de les seves caricatures de caire polític, amb forta càrrega social, segurament a causa dels seus orígens humils en una família de vuit germans. Va participar al Saló d'Humoristes organitzat al Círcol de Reus el 1916. La seva màxima activitat humorística es va realitzar principalment durant la segona dècada del segle XX.

Més endavant es va centrar ja en la pintura, amb exposicions a Barcelona, Madrid, París, Tànger i també a Suïssa i Bèlgica.

Publicacions: La Campana de Gràcia, El Diluvio Ilustrado, L'Esquella de la Torratxa, Fantasio, La Figa, Papitu, Pages Folles, La Pepa, La Piga, Le Rires, La Vergella

Compartir