Summers

Fill d’una família andalusa acomodada d’origen anglès (el seu pare, Francisco Summers Ysern, va ser Governador Civil de Huelva entre 1951 i 1956 i de Granada entre 1956 i 1960), Manuel Summers se’n va anar de molt jove a estudiar a Madrid, on va iniciar diverses carreres universitàries que va deixar inacabades. A la capital es va endinsar al terreny de la caricatura i l’humor gràfic a través de les seves col·laboracions al diari Pueblo. Poc després es va convertir en guionista de diversos programes musicals de televisió i més endavant es va decantar per la direcció cinematogràfica. La seva filmografia es centra en el gènere de la comèdia, amb pel·lícules en un to agredolç i un cert rerefons crític en els seus inicis, malgrat que més endavant va apostar per un cinema molt més simple, populista i conservador. D’entre les pel·lícules que va dirigir destaquen títols com Del rosa al amarillo (1963), Juguetes rotos (1966), Adiós, cigüeña, adiós (1971), To er mundo é güeno (1982) o Suéltate el pelo (1988).

Malgrat això, Summers mai va abandonar el dibuix i l’humor gràfic. En aquesta activitat, al contrari del que va passar amb les seves pel·lícules, amb el pas del temps va anar guanyant en escepticisme, crueltat i compromís. El 15 de març de 1972 el van inhabilitar per a l’ensenyança estatal per un acudit anticlerical publicat al setmanari generalista Sábado Gráfico. Chumy Chúmez el va trucar perquè s’unís a Hermano Lobo, la revista que, inspirada en el setmanari francès Charlie Hebdo, va aconseguir convertir-se en la publicació humorística de referència del tardofranquisme i arrabassar molts lectors a la veterana La Codorniz, d’on procedien molts dels seus col·laboradors, incloent-hi el mateix Summers.

Uns anys més tard, Summers va tornar a La Codorniz i en va assumir la direcció durant la seva darrera etapa, en un intent de renovació que no va ser capaç d’aturar la pèrdua creixent de lectors. Posteriorment, l’humorista va començar a publicar els seus acudits al diari ABC.

Guardonat amb la Medalla de Plata d’Andalusia el 1992, Manuel Summers era el germà del guionista Francisco Summers (Sevilla, 1933) i del periodista Guillermo Summers (Sevilla, 1941), i pare de David Summers (Madrid, 1964), líder del grup musical Hombres G.

Publicacions: ABC, Al loro / El loro, Blanco y Negro, Cine en 7 días, Cuadernos de Humor, Cuadernos para el Diálogo, El Cocodrilo, El Imparcial, Época, Hermano Lobo, La Codorniz, Muy Señor Mío, Play-lady, Pueblo, Sábado Gráfico.