Miguelanxo Prado

Gran aficionat a la pintura i a la lectura, Miguelanxo Prado va descobrir el còmic als vint anys. Impressionat per l’obra d’autors com Moebius o Sergio Toppi, va abandonar la carrera d’Arquitectura i va decidir dedicar-se professionalment a la historieta. Entre el 16 de novembre de 1980 i el 18 de febrer de 1981 va publicar al diari La Voz de Galicia la tira Los compañeros: la orden de la piedra, amb guions de Tino Fernández Maceiras. Aquesta va ser la seva primera feina remunerada. En aquelles dates va participar en fanzins com Xofre o Zero, en què va coincidir amb altres autors de la seva generació, com José María Beroy, Pascual Ferry, Antoni Garcés, Das Pastoras o Mike Ratera.

Aviat va començar a col·laborar amb revistes de còmics per a adults com Creepy, Ilustración + Comix Internacional, 1984 —en la qual va publicar Fragmentos de la enciclopedia délfica, recopilada després en àlbum—, Zona 84, Cairo i Cimoc. El 1987 va realitzar per al setmanari d’humor El Jueves la sèrie Quotidianía Delirante, que, poc després, va ser recollida en dos àlbums de la Colección Pendones del Humor, i amb la qual va guanyar el Premi a la Millor Obra del Saló del Còmic de Barcelona del 1989.

Un dels personatges del serial radiofònic El manantial de la noche, escrit i realitzat per Fernando Luna i emès a l’espai Tris Tras Tres de Radio 3 entre 1981 i 1987, va donar peu a la sèrie Manuel Montano, que va aparèixer en forma seriada a Cairo el 1988, abans de ser recopilada en un àlbum l’any següent, i que fou guardonada amb el Premi Alph-Art al millor àlbum estranger al Festival Internacional de la Historieta d’Angulema de 1991. Durant els anys següents es va centrar en la il·lustració i el disseny de personatges per a televisió. En aquesta última faceta destaquen les seves contribucions al popular programa infantil de Televisió de Galícia (TVG) Xabarín Club —que inclou la creació gràfica del personatge protagonista, de la qual va derivar la sèrie animada Os vixilantes do camiño— i a Men in Black, continuació en forma de sèrie de dibuixos animats del llargmetratge homònim dirigit per Barry Sonnenfeld i produït per Steven Spielberg que, alhora, adaptava un còmic de Lowell Cunningham. Amb Trazo de tiza, publicada el 1993, va obtenir el reconeixement internacional que fou confirmat per les seves obres posteriors. Al cap de dos anys va il·lustrar la novel·la infantil de Ramón Caride Perigo
vexetal, que va obtenir el premi Merlín.

La seva dedicació al cinema d’animació —la pel·lícula De Profundis (2007), que va dirigir, escriure i dibuixar en la seva totalitat, va ocupar gairebé tot el seu temps durant diversos anys— el va allunyar durant un llarg període de la historieta. L’escriptor i guionista britànic Neil Gaiman el va requerir l’any 2003 perquè dibuixés The heart of a star, tercera historieta del volum antològic The Sandman: Endless Nights, en el qual també van participar P. Craig Russell, Milo Manara, Bill Sienkiewicz, Frank Quitely, Glenn Fabry i Barron Storey.

El 2004 va publicar La mansión de los Pampín, una obra humorística i didàctica realitzada per encàrrec del Colegi Oficial d’Arquitectes de Galicia. Així mateix, el 2005 va adaptar al còmic el capítol 64 de la segona part de El Quijote, en l’obra col·lectiva Lanza en astillero. El caballero Don Quijote y otras sus tristes figuras, àlbum antològic ideat i dirigit per Jesús Cuadrado, en el qual van contribuir també altres autors com Pablo Auladell o Miguel Calatayud. Per Ardalén, una novel·la gràfica apareguda a finals del 2012, va obtenir el Premi a la Millor Obra Espanyola del
Saló del Còmic de Barcelona del 2013 i el Premi Nacional del Còmic del Ministeri de Cultura d’aquell mateix any. Posteriorment va publicar Presas fáciles (2016).

Director del festival d’historieta Viñetas desde o Atlántico, que se celebra a la Corunya des de 1998, el 2009 va ingressar a la Real Academia Gallega de Bellas Artes.

Autor d’èxit internacional, la seva obra s’ha editat, a més de en gallec i castellà, en català, portuguès, francès, anglès, italià, alemany i serbi.

Sèries: Los compañeros: la orden de la piedra, Quotidianía Delirante, Manuel Montano

Publicacions: 1984, Angelitos Negros, Cairo, Cimoc, Creepy, Elipse, Galimatías, Golfiño, HdiosO, Ilustración + Comix Internacional, El Jueves, Oink!, Retranca, La Voz de Galicia, Xofre, Zero, Zona 84.