Madorell

Josep Maria Madorell va estudiar dibuix quan era un nen al taller de la pintora de Molins de Rei Carme Sala Rodon, deixeble de Joan G. Junceda (que seria la gran influència del futur dibuixant, juntament amb el belga Hergé). El 1945 va publicar historietes de Tito Bola y Ranita al quinzenal infantil d’Acción Católica ¡Zas! i als anys cinquanta van aparèixer els seus personatges Ranita, el deportista integral i El fabuloso Bruno a Parque, el suplement infantil del diari Solidaridad Nacional, Tito Bola, a A Todo Color, el suplement infantil del diari La Prensa, i Ranita y Fidelio al Suplemento festivo a color del diari Faro de Vigo, alhora que participava a la breu revista infantil esportiva El Fanfarrón (1952). A finals dels seixanta i principis dels setanta va dibuixar Las aventuras de Bruno y Chico per a Gaceta Junior i Balín per a TBO.

La seva obra gràfica, no obstant, està essencialment lligada a la revista infantil, inicialment mensual i després quinzenal, Cavall Fort, on va col·laborar des del primer número del 24 de desembre de 1961 fins després de la seva mort. De fet, va deixar nombroses historietes que es van publicar pòstumament. Els seus personatges més populars són Jep i Fidel (dos joves amants de l’excursionisme i l’esport, temerari el primer, prudent el segon), que ocupaven invariablement la contraportada de la publicació i a les peripècies dels quals s’hi afegiria més tard la Pona, una jove desimbolta que també va tenir una tira pròpia a la revista mensual El Llaç d’Unió de Molins de Rei. També va crear Els Galifardeus, El Jordi i la Núria, Els bufanúvols i Tanik el prehistòric.

El 1967 va traslladar a la vinyeta la novel·la juvenil La casa sota la sorra de Joaquim Carbó, adaptació que va aparèixer primer a Cavall Fort i després es va editar en àlbum. Més tard, adaptaria altres obres d’aquest escriptor: El país d'en Fullaraca (1983), Els bruixots de Kibor (1983), La casa sobre el gel (1984), La casa sota la lona (1984), La casa sota el mar (1986), La casa sota les estrelles (1997) i La casa sobre les mines (2003).

A principis dels vuitanta va transformar en còmic els relats juvenils Aventures extraordinàries d’en Massagran i Noves aventures d’en Massagran, que l’escriptor Josep Maria Folch i Torres havia publicat a la Biblioteca En Patufet el 1910 amb il·lustracions de Joan G. Junceda. Madorell es va inspirar en aquesta obra artística per fer la seva, en homenatge al mestre de la qui fou la seva professora de dibuix. El guionista de l’obra de Madorell és Ramon Folch i Camarasa (fill de Josep Maria Folch i Torres) i, junts, van inventar noves aventures per a Massagran que van aparèixer per capítols a Cavall Fort i es van recollir en tretze àlbums: En Massagran i el quadrat màgic (1983), En Massagran al pol nord (1984), En Massagran i els negrers (1986), En Massagran i el bruixot blanc (1987), En Massagran a Pagui-Pagui (1988), En Massagran i el pells-roges (1989), En Massagran i els pirates (1990), Els Jocs Olímpics d'en Massagran (1991), En Massagran i el gegant del mar (1992), En Massagran i la diadema robada (1994), En Massagran a l'illa del secret (1996), En Massagran al castell de Kalruk (2000) i El segrest d'en Massagran (2002). Les aventures de Massagran van tenir molt d’èxit i, a més de traduir-se a diversos idiomes, es van adaptar en una sèrie de televisió estrenada a TV3.

Publicaciones: ¡Zas!, A todo color, Parque, Suplemento festivo a color de Faro de Vigo,Gaceta Junior, TBO, Cavall Fort

Series: Balín (TBO), Els Galifardeus (Cavall Fort), El Jordi i la Núria  (Cavall Fort), Els bufanúvols  (Cavall Fort), Jep i Fidel (Cavall Fort), Les aventures de Pere Vidal (Cavall Fort), Massagran (Cavall Fort), Las aventuras de Bruno y Chico (Gaceta Junior), Tanik el prehistòric (Cavall Fort).