Madrigal

Antonio Madrigal va néixer a Melilla el 1940, però quan tenia 5 anys va anar a viure a Segovia, on va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis abans d'anar a Madrid i matricular-se a Belles Arts. També va estudiar a la Facultat de Dret i, l’any 1971, a l'Escola Oficial de Periodisme.

Als 15 anys va publicar els primers dibuixos a Don José, un setmanari d'humor, suplement del diari España, dirigit per Antonio Mingote, que només va durar tres anys. El 1969 va dibuixar als diaris Informaciones, Arriba i Nuevo Diario i l'any següent es va incorporar a La Codorniz, dirigida per Álvaro de Laiglesia. A la revista hi va publicar fins poc abans de la seva desaparició definitiva dels quioscos (1978). Madrigal en va ser un autor important en aquesta darrera etapa i hi va publicar una multitud d'acudits i també va fer moltes portades amb els seus dibuixos plens de sarcasme i amb un estil que a vegades podia resultar feridor. L’escriptor Iván Tubau ha comentat sobre el seu estil: “Madrigal és un humorista versàtil i obert que no es tanca en un sol tema i que també hi posa una mica d'humor negre”. Madrigal critica la incultura, la intransigència i sobretot l'estupidesa, i diu que no li agraden ni l'humor de “sal gorda” ni el que es fa amb ganes de venjança.

Va participar en diversos mitjans com La Golondriz (successora de La Codorniz), Gaceta Ilustrada, Telva o La Actualidad Española, entre d’altres, pero el 1978 va iniciar una col·laboració que dura a dia d’avui al diari de la seva ciutat, El Adelantado de Segovia. L’any 1998 va col·laborar a A las barricadas juntament amb altres dibuixants com Forges, Gila o Romeu. La publicació era un suplement setmanal d’humor de la revista Interviú. A part, s’ha dedicat a altres activitats com la pintura i ha realitzat exposicions a ciutats com Segovia, Osuna, Madrid, Tarragona, Salamanca, Sòria i fins i tot a Itàlia. També va fer decorats i dibuixos animats per a la televisió i va participar en el curtmetratge La leyenda del acueducto (2011), en referència al de la seva ciutat d'adopció, i fins i tot va fer maquetes de carrosses per a desfilades.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos premis com la Paleta Agromán, que ha guanyat tres vegades (el 1976, el 1985 i el 1992), el Premi Mingote, atorgat per la Prensa Española, el 1999 i el Premio Lorenzo Goñi de 2014 de l'Ajuntament de Jaén. També ha estat distingit amb l’Antorcha de Plata a l'Olimpiada del Humor de València i nomenat Catedràric d'Honor de la Càtedra d'Humor Gràfic de la Universidad d'Alcalà de Henares.

La trajectòria artística de Madrigal es pot resumir amb una frase seva: “¡Que me quiten lo pintao!”.

Publicacions: A las barricadas!, Arriba, Balalaika, Bang!, Cambio 16, Don José, El Adelantado de Segovia, El Cochinillo Feroz, El País, Gaceta Ilustrada, Informaciones, La Actualidad Española, La Codorniz, La Golondriz, Madriz, Muy Señor Mío, Nuevo Diario.

Sèries: La familia Plástez (El Cochinillo Feroz)