Josep Robert

Nom real: Josep Robert i Picarin

Pseudònims: Arras, Chip, Gypsi,

Naixement: Barcelona (Espanya) 1870.

Defunció: Barcelona (Espanya) 1940.

País: Espanya

Bibliografia:

Capdevila, Jaume. L'Esquella de la Torratxa (1879-1939). Seixanta anys d'història catalana. . Efadós. El Papiol. 2013

Castillo, Montserrat. Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants. . BC/ Barcanova. Barcelona. 1997

Figueres, Josep Maria. Cuca Fera. . Ausa. Barcelona. 1987

Solà i Dachs, Lluís. L'humor català. 3 vols.. Bruguera. Barcelona. 1972

Josep Robert

Josep Robert va ser un dibuixant habitual de la premsa humorística dels anys anteriors a la Guerra Civil. El seu estil de dibuix era minuciós i solvent, evolucionant lentament des dels típics personatges macrocefàlics de les caricatures de finals del segle XIX fins als moderns personatges humorístics i elàstics de traç gruixut que van poblar la premsa d'humor dels anys 30 del segle XX.

La seva trajectòria es va desenvolupar principalment a la premsa barcelonina, convertint-se en una de les firmes constants de L'Esquella de la Torratxa durant més de quaranta anys. Trobem ja els seus primers dibuixos a L'Esquella de la Torratxa i a La Tomasa a finals del segle XIX, i va publicar en moltes revistes satíriques com L'Hereu, La Garsa, Marramau..., Rialles, Papitu i Pakitu, en aquestes dues hi va utilitzar especialment el pseudònim Gypsi. No és estrany trobar la seva signatura en publicacions satíriques madrilenyes dels anys vint com Bon Humor i Gutierrez, i també es va convertir en una signatura puntal de la darrera època de La Campana de Gràcia durant la Segona República. A més, es va dedicar al cartellisme i va il·lustrar diversos llibres, especialment llibres per a nens, i el trobem a la premsa infantil en revistes com El Noi Català, La Nuri o La Mainada, amb el pseudònim Arras.

A part d'aquesta informació, poques dades més es coneixen d'aquest dibuixant, que després de la Guerra Civil va intentar establir-se com a empresari de teatre. Va realitzar un treball constant i discret, amb un dibuix efectiu i graciós, creant personatges divertits de nassos inflats i pigallosos, complint amb professionalitat i pulcritud seus encàrrecs laborals però sense arribar al nivell d'expressivitat ni popularitat dels grans noms del dibuix satíric català, amb qui va compartir redaccions i revistes.

Publicacions: Buen Humor, El Noi Català, Gutierrez, La Campana de Gràcia, La Garsa, La Mainada, La Nuri, La Tomasa, L'Esquella de la Torratxa, L'Hereu, Marramau..., Pakitu, Papitu, Rialles.

Compartir