La Nuri

Origen: 26/11/1925

Desaparició: 18/03/1926

Numeració: 17

Mides: 28’5 x 19 cm.

Format: Revista

Editor: Impremta Ràfols

Idioma: Català

País: Espanya

Periodicitat: Setmanal

Enllaços: Arca, Núvol, Tebeosfera, XTEC,

Articles:

Avui parlem de Lola Anglada. Montserrat Castillo. Cavall Fort, número 990. 2003

La prensa infantil en Catalunya. Ana Estany. Vindicación feminista, número 5, Barcelona. 1976

Lola Anglada, sensibilitat i delicadesa. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Bibliografia:

Castillo, Montserrat. Lola Anglada o la creació del paradís propi. . Editorial Meteora. Barcelona. 2000

Castillo, Montserrat. Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants. . BC/ Barcanova. Barcelona. 1997

Torrent, Joan; Tasis, Rafael. Història de la premsa catalana. 2 vol.. Bruguera. Barcelona. 1966

La Nuri

Revista infantil que, com el seu nom fa suposar, cercava el públic femení. Un dels seus al·licients previstos eren els dibuixos de Lola Anglada, aleshores en un punt alt de popularitat, acompanyats pels de Robert, Rafael Tona i Jaume Juez (Xirinius). En les narracions i escrits hi podem trobar la mateixa Lola Anglada, el dramaturg Ignasi Iglesias, Lluís Almerich (Clovis Eimeric) i el “patufista” Josep M.Folch i Torres. Tots aquests noms eren molt coneguts, i semblava que atorgaven garantia d’èxit a aquesta mena de publicacions. Malgrat tot, i segurament degut al caire catalanista de la publicació, aquesta no va poder resistir l'època dictatorial de Primo de Rivera i va durar només quatre mesos escassos.

La revista, dirigida per Lola Anglada, es presentaria amb aquestes paraules en el seu primer número: “A vosaltres, nenes i noies, que sou la tendra promesa del demà, va avui la salutació d'aquesta nova revista que va a consagrar-se exclusivament a la vostra devoció i interès”. Podem suposar que la mateixa Lola Anglada va escriure aquest editorial, i que també va dissenyar la concepció de la revista. Segons l’escriptora i crítica Montserrat Castillo, podem considerar que els ideals de dona que la dibuixant voldria transmetre amb la revista eren les virtuts típicament femenines: endreça, bellesa, polidesa i amor a la llar. La revista va assolir un alt nivell de qualitat gràcies a l’alt nivell dels seus col·laboradors.

Principals col·laboradors: Apa, Conxita Anglada, Clapera, Clovis Eimeric, Ignasi Iglesias, Josep F. Ràfols, J. M. Folch i Torres, J. Vinyals, Lola Anglada, Margarida Bellesguard, Rafael Tona, Robert, Prat, Xirinius, Castanys.

Principals sèries: Faquesí, Faquenó (Lola Anglada).

Compartir