Alegría

Editada des de Terrassa per la mestra nacional Magdalena Rossell, Alegría fou una revista infantil promoguda pels sectors afins a la dictadura de Primo de Rivera amb la intenció de contrarestar la influència d’altres publicacions entre els més menuts, en especial les d’expressió catalana com En Patufet, la més popular entre elles. Regida pels principis de “Patria, Religión y Monarquía” que inspiraven el règim, Alegría comptava amb el suport explícit del govern, la jerarquia eclesiàstica i nombroses personalitats conegudes pel seu conservadorisme. La reina Victoria Eugenia va arribar a afirmar que era l’única revista infantil que entrava a palau i que permetia llegir als seus fills.

Però Magdalena Rossell, que s’havia distingit per la introducció de diverses innovacions pedagògiques a Terrassa, va aconseguir reunir per a la seva revista un important grup de col·laboradors de renom, alguns d’ells molt allunyats, des del punt de vista ideològic, dels postulats de la publicació. Malgrat el jou que suposaven els seus plantejaments polítics, units a una concepció didàctica gairebé exclusivament literària (a la revista sempre hi va haver molts més textos que dibuixos i historietes), aquests autors van aconseguir en moltes ocasions que Alegría arribés a uns nivells notables de qualitat. En aquest sentit resulta especialment destacable la contribució del pintor i dibuixant uruguaià Barradas, creador gràfic de la nena Alegría que, durant alguns mesos, va proporcionar a la revista un disseny modern i original. El cartellista Fulgencio Martínez Surroca fou el col·laborador més assidu de la publicació, i hi va exhibir una àmplia varietat estilística. Llaverias i Serra Massana van compatibilitzar la seva participació a Alegría amb la que ja feia temps que mantenien a En Patufet. Jaime Tomás, Farell, Rapsomanikis, Urda o Boix també van publicar els seus dibuixos a Alegría, com també ho va fer un jove Francesc de Borja Moll, més conegut per les seves facetes de filòleg i editor.

Entre els materials de procedència estrangera hi trobem historietes dels francesos Téophile Barn, Henri Iselin, Maurice Cuvillier i Louis Forton, alguns materials protagonitzats per Harold Lloyd o Buster Keaton manllevats de la revista britànica Film Fun, alguns capítols de la sèrie Pip, Squeak and Wildfred que Austin Bowen Payne va publicar al diari londinenc Daily Mirror, tires de la sèrie sueca Adamson d’Oscar Jacobsson i adaptacions d’alguns clàssics nord-americans com Bringing up Father de George McManus o Barney Google and Spark Plug de Billy DeBeck. Però Alegría es va mostrar poc inclinada durant molt de temps a acceptar les convencions pròpies del llenguatge dels còmics: normalment s’esborraven les bafarades o globus de diàleg o es buidaven per substituïr-les per llargs textos explicatius a peu de vinyeta. La primera historieta amb diàlegs en forma de bafarades es va publicar al número 430, aparegut el 1933.

En l’apartat literari hi van col·laborar el poeta Juan Gutiérrez Gili, els periodistes Luis G. Manegat i José María Huertas Ventosa, els escriptors José Zahonero, Pilar Millán Astray i Carmen Karr o l’activista Ángela Graupera, coneguda per la seva contribució a la publicació anarquista La Revista Blanca.

La revista va promoure la creació de grups de lectors als quals va denominar “Gavillas de oro”, probablement inspirant-se en els “Pomells de joventut” que Folch i Torres havia instituït des d’En Patufet. També va posar en marxa un concurs a través de Ràdio Barcelona EAJ-1 amb la participació del mític locutor i ventríloc Josep Torres Vilalta “Toresky”.

Alegría va aconseguir sobreviure a la proclamació de la Segona República i es va seguir publicant fins al 1934. A la seva darrera etapa, amb la redacció instal·lada a Tortosa, va canviar de format i, per motius evidents, va prescindir dels textos de lloança habituals cap a Alfons XIII i la resta de membres de la família reial, per bé que va mantenir el seu caràcter marcadament confessional.

Principals col·laboradors: Abel, Arras, Théophile Barn, Barradas, Boix, Bombón, Maurice Cuvillier, Billy DeBeck, Rafael Delclós, F. Elías, Farell, Louis Forton, Juan Gomis Llambías, Ángela Graupera, Juan Gutiérrez Gili, María del Pilar Hernández, José M. Huertas Ventosa, Henri Iselin, Oscar Jacobsson, Junceda, Carmen Karr, Llaverias, María López de Sagredo, Luis G. Manegat, George McManus, Martínez Surroca, Pilar Millán Astray, F. de B. Moll, José Montagut Roca, Moreno, Austin Bowen Payne, Rapsomanikis, Serra Massana, Sancha, Jaime Tomás, Urda, A. Utrillo, José Zahonero.

Principals sèries: Adamson (Oscar Jacobsson), Alegría (Luis G. Manegat, Barradas), Aventuras de Julito y Perico (Luis G. Manegat, Barradas), Aventuras de Noni y Mani (Martínez Surroca),  Aventuras espeluznantes del cabo Simón (F. de B. Moll), Barney Google and Spark Plug (Billy DeBeck), Bringing Up Father (George McManus), Buster Keaton, El Castillo de la Actividad(Ángela Graupera), Cine Alegría (Martínez Surroca), Los cuatro hermanos (Luis G. Manegat, Barradas), Cuentos vividos(José M. Huertas Ventosa), Harold Lloyd, Felix the Cat (Pat Sullivan, Otto Messmer), Pip, Squeak and Wildfred (Austin Bowen Payne), La vuelta al mundo de Bolín (Farell).